Resultats de la cerca

Destacà entre les dècades de 1960 i 1970 al Creff de Girona, que disputà la màxima categoria estatal sota diferents noms Internacional en quatre ocasions, disputà un Preeuropeu 1970 a la capital gironina

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Començà professionalment al Girona 1987-89, del qual passà al Barcelona B 1989-91 Actuava de davanter centre i en la seva primera temporada amb el filial debutà oficialment amb el primer equip Tot seguit fou cedit a l’Albacete 1991-94, a primera divisió, on Benito Floro el reconvertí en lateral dret Aleshores debutà amb la selecció estatal Retornà al Barça la temporada 1992-93 i després jugà amb l’Atlético de Madrid 1994-99, novament amb l’Albacete 1999-00, l’Alavés 2000-03 i el Girona 2003-05 Amb el Barça fou campió de Copa 1990 i de la Copa Generalitat 1993 i amb l’Atlético també guanyà una…

Repartí la carrera esportiva entre el CN Barcelona 1976-86 i l’AA Moratalaz 1987-97, sempre amb Hans Ruf com a entrenador Ja destacà en les categories juvenil i júnior, amb la consecució de rècords i títols estatals En categoria absoluta fou campió de Catalunya de 100 m 1983 i de perxa 1985 Entre l’aire lliure i la pista coberta establí una desena de rècords catalans i estatals, i elevà la plusmarca des dels 5,41 m 1983 fins als 5,61 m 1986 Assolí dotze títols espanyols en salt de perxa, set a l’aire lliure 1981-86, 1988 i cinc més en pista coberta 1983-86, 1988 Participà en els…

Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per tornar a…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme, ara a la…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt de llargada juvenil 1974 i en categoria sènior, i guanyà el Campionat d’Espanya de 4 × 100 m 1976 Fou campió de Catalunya de decatló 1978, 1979, de 4 × 100 m 1977, 1985, 1987 i de 50 m en pista coberta 1979

Per al salt d’alçada i amb perxa hom pot utilitzar qualsevol model, sempre que sigui rígid i amb alçada suficient perquè sobresurti 10 cm de la màxima alçada a què pot ésser collocat el llistó

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat…

Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…