Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
orquestra de cambra
Música
Terme modern que designa una orquestra de dimensions reduïdes formada per una secció de corda completa (orquestra de corda) i un grup de vent variable, amb percussió o sense.
El seu repertori pot incloure pràcticament totes les obres orquestrals barroques i clàssiques i, fins i tot, algunes simfonies del primer Romanticisme algunes de F Schubert, per exemple Això no vol dir que, durant aquests períodes, no es poguessin reunir grups semblants en nombre als d’una orquestra simfònica actual, sinó que es feia en ocasions molt especials i, sovint, afegint instruments a obres que podien ser tocades amb una orquestra menor La interpretació del repertori anterior al Romanticisme és, doncs, un dels motius per a la creació d’aquests grups durant el segle XX Amb…
quintet
Música
Conjunt format per cinc instruments o cinc veus —normalment solistes, amb acompanyament o sense—, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument variable, el quintet amb piano i…
Francesc Taverna-Bech
Música
Compositor i crític musical.
Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino , Revista Musical Catalana i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…
,
Hugo Filipp Jakob Wolf
Música
Compositor austríac.
Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…
cançó
Música
En un sentit molt general, qualsevol peça de música destinada a ser cantada.
Més en particular, composició vocal relativament breu per a una o més veus, amb text quasi sempre versificat, i sovint amb acompanyament instrumental Normalment, i en aquest segon sentit, es considera la cançó com a gènere oposat a l' ària , peça de dimensions i estructura molt més complexa El terme alemany lied designa un tipus de cançó culta característica sobretot del Romanticisme alemany L’equivalent francès és la mélodie Fins fa poc, en la llengua oral s’anomenaven cançons els cants estròfics narratius, i especialment les balades, per oposició als cants breus com les corrandes o les…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…
trio de corda
Música
Conjunt de cambra constituït per tres instruments de corda (normalment violí, viola i violoncel), o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…
minuet
Música
Dansa originària de França, de metre ternari, tempo moderat i caràcter elegant.
Fou un dels balls més importants entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, a mitjan segle XVII, fins al final del segle XVIII En l’aspecte musical, el minuet també assolí una gran rellevància durant aquest període de temps Així ho demostra el fet que s’integrà a les formes musicals més característiques del Barroc la suite i del Classicisme la sonata, la simfonia, el quartet de corda, etc No es coneix amb certesa l’etimologia de la paraula minuet Hi ha diverses opinions al respecte unes sostenen que prové de menu 'petit', fent referència al tipus de passos que fan…
rondó
Música
Forma basada en l’alternança entre una única frase principal que inicia i conclou la peça, anomenada tornada, i diferents frases secundàries, anomenades episodis.
F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina