Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
The Bee Gees
Música
Grup britànic de pop i música disco format a Austràlia el 1968 a l’entorn dels germans Barry, Robin i Maurice Gibb.
Sentimentals i festius, s’iniciaren en la música com a banda de rock progressiu La fama indiscutible els arribà a la meitat dels anys setanta de la mà de la música disco , gràcies a la banda sonora de la pellícula Saturday Night Fever , amb la qual popularitzaren les seves característiques polifonies amb falset The Bee Gee's first 1966, Odessa 1969 i Staying alive 1983 són els seus treballs més destacats L’any 1997 el grup entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i es mantingué en actiu fins a la mort de Maurice Gibb 2003 Robin i Barry Gibb decidiren no actuar més amb…
Ars Musicae
Música
Conjunt barceloní d’instrumentistes i cantants especialitzats en la música occidental del s XII al XVI.
Fou fundat el 1935 per Josep M Lamaña, i començà d’actuar en públic el 1936 Els seus directors han estat el mateix Lamaña 1935-57, Enric Gispert fins el 1972 i Romà Escalas fins el 1979 L’any 1979 fou dissolta com a associació independent i el seu valuós fons instrumental gairebé un centenar d’instruments fets a imitació dels originals de l’època i els facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i televisió de França, Anglaterra…
Marlon Brando
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Treballà com a actor de teatre entre el 1944 i el 1950 A partir d’un cinema d’autor i aparentment inconformista, un cop convertit en mite interpretà obres de gran espectacle El seu millor treball fou a la primera època The Men 1950, A Streetcar Named Desire 1951, Viva Zapata 1952, Julius Caesar 1953, The Wild One i On the Waterfront 1954 Altres films seus són Désirée 1955, The Chase 1966, A Countess from Hong Kong 1967, The Godfather 1972, Last Tango in Paris 1972, Apocalypse Now 1979, The Formula 1980 etc Posteriorment, cada cop més retirat de la vida pública, tornà a actuar a A…
Leonardo da Vinci
Música
Artista i científic italià.
El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu…
Atencions envers el nadó
El nadó és un ésser incapaç de valer-se per si mateix, la qual cosa el fa completament dependent dels seus pares o de les persones que en tinguin cura Atendre un nadó no és, però, una tasca difícil ni complicada, ja que es basa fonamentalment en qüestions de simple sentit comú Això no obstant, de vegades s’empren erròniament mètodes transmesos de generació en generació, la utilitat dels quals mai no ha estat demostrada En l’actualitat es disposa dels coneixements suficients per a poder actuar de la manera més adequada en cada situació, fins i tot en aquells actes quotidians, en…
Mischa Elman
Música
Violinista d’origen ucraïnès nacionalitzat nord-americà.
Realitzà estudis musicals a Odessa, on atragué l’atenció de Leopold von Auer, aleshores professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg, amb qui estudià entre el 1903 i el 1904 El 1904 tingué lloc el seu debut internacional a Berlín, amb un èxit extraordinari Després d’actuar per primera vegada a Nova York, s’establí als EUA i el 1923 obtingué la nacionalitat d’aquest país La seva forma expressiva i apassionada de tocar fou especialment apropiada per a la interpretació d’obres romàntiques Entre els compositors que escriviren música per a ell cal destacar Bohuslav Jan…
Frederick Stock
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Conservatori de Colònia amb E Humperdinck i F Wüllner El 1891 començà a actuar com a violinista, però quatre anys més tard entrà en l’Orquestra de Chicago com a director assistent El 1905, arran de la mort del director de la formació, T Thomas, Wüllner esdevingué titular de l’Orquestra de Chicago, que passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas l’any següent i Simfònica de Chicago a partir del 1912 Stock en fou el director principal fins a la mort La seva tasca al capdavant d’aquesta formació es destacà per la presentació a Amèrica d’obres de C Debussy, M Ravel, G…
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
fresa
Tecnologia
Eina tallant, emprada en el fresatge, proveïda d’unes dents afilades, les arestes de les quals són disposades en una superfície de revolució.
Les freses poden ésser de dents tallades sobre la massa d’acer ràpid o de ganivetes inserides, i les dents poden ésser rectes o helicoidals En les de dentat recte, una dent pot deixar d’actuar sobre la peça abans que la següent comenci a atacar el material, i això pot produir vibracions en canvi, les dents d’una fresa helicoidal tenen una acció progressiva, sense cops, i produeixen menys vibracions Segons llur forma geomètrica, les freses poden ésser de disc , cilíndriques amb mànec o sense, còniques o de forma i poden tenir un o dos talls Si són de ganivetes inserides, aquestes…
Juli Pi i Olivella
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
