Resultats de la cerca

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

Escriví una Història romana , en grec, enfocada des del punt de vista de les conquestes, i per països

S’inicià al Club Bàsquet Vic i completà la seva formació al Segle XXI, amb el qual jugà a primera divisió B la temporada 1995-96 Disputà la màxima categoria estatal amb el Ros Casares de València 1998-2000 i el CB Avenida de Salamanca 2000-01 Posteriorment jugà al València Sportiu Basket 2001-03, al Basquet Femení Viladecans 2003-07 de la Lliga Femenina 2 i al Bàsquet Femení Sant Adrià 2007-08 Ha estat internacional en les categories inferiors amb Espanya

Competí representant el Club de Lluita Olímpica la Mina de Sant Adrià de Besòs Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria júnior de 84 kg 2011 Es proclamà campió de Catalunya de lluita grecoromana en categoria sènior de 90 kg 2012 Obtingué la medalla d’or en dues edicions del Torneig Internacional Antonio Asensio en la categoria júnior de 84 kg 2009, 2011 Formà part de la selecció catalana de lluita lliure olímpica

Unes 40000 persones assisteixen a Santa Coloma de Gramenet a la festa d’inauguració de la primera fase del parc fluvial del Besòs, que ocupa 40 ha al recinte de Can Zam El parc és una de les primeres actuacions del projecte de recuperació de la llera del Besòs en un recorregut de 7 km, entre Montcada i Santa Coloma, que es completarà amb la construcció de la depuradora de Montcada i la rehabilitació de la platja de Sant Adrià de Besòs

És un nucli industrial indústria tèxtil, de material ferroviari, alimentària i mercat agrícola, i un nus ferroviari important Conquerida pels romans 70 dC, que l’anomenaren Luguvalium , fins el 383 fou un centre de gran importància, prop del mur d’Adrià Al segle IX fou destruïda pels danesos, i posteriorment, després de la conquesta normanda, fou reconstruïda per Guillem II Conserva restes de les muralles del castell modificat al segle XVI i de la primitiva catedral seu d’un bisbat des del 1133