Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
riera de les Arenes
Riera
Curs d’aigua estacional, al Vallès Occidental, la capçalera del qual es troba al vessant meridional del coll d’Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages).
La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar
Khàrkiv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Travessada per l’Udy i pel seu afluent Lopan’ i el subafluent Khàrkiv, que desemboquen en la mateixa ciutat és un centre important de construccions mecàniques tractors, màquines-eina, motors, equips de mines, etc i d’indústries química de pintures, farmacèutica i de plàstics, alimentària i lleugera Fundada al segle XVII i capital d’Ucraïna fins el 1934, és un centre cultural destacat universitat, institucions d’ensenyament superior, teatres i museus
cultura de Starčevo
Prehistòria
Cultura neolítica (6000-4000 aC) desenvolupada al sud-est d’Europa i als Balcans, anomenada així per la localitat sèrbia de Starčevo, a l’E de Belgrad.
Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza
Loira

El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a…
Sông Nhi Ha
Riu
Riu del SE d’Àsia (1 200 km).
Neix a les muntanyes del Yunnan, Xina, i corre en direcció NW-SE engorjat en profunds congosts, fins que entra al Vietnam, a uns 500 km de la mar, a Lao Kay Aquí es converteix en un riu de plana, passa per Hanoi i després desemboca al golf de Tonquín formant un ampli delta El seu principal afluent és el Sông Da De règim irregular, a l’època de les pluges monsòniques fa grans crescudes
Sant Vicenç de Campllong
Despoblat
Despoblat del municipi de Vernet (Conflent), situat a l’E del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).
Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863
Sant Esteve del Mall

Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda
Freiberg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV
Lusaka
Ciutat
Capital de Zàmbia i de la província homònima.
És situada a la part oriental de les muntanyes Kafue Flats, a la vall del riu Kafue, afluent del Zambezi Gràcies a la seva excellent situació geogràfica ha experimentat un important creixement econòmic i demogràfic És un mercat agrícola i un nucli d’indústries farineres i del cotó És també un nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Zambia, fundada el 1965
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina