Resultats de la cerca

Desenvolupa una obra d’arrel minimalista i constructivista caracteritzada per l’austeritat en el tractament dels materials, el rigor compositiu, la sobrietat de les formes i el diàleg entre aquestes i l’espai que les envolta En són molt representatives les obres transitables de gran format, principalment la realitzada a l’avinguda de Rio de Janeiro de Barcelona, seqüència en formigó negre de 306 m de llargada 1985-89 Té obra pública en diversos llocs de Catalunya, com també a Alemanya, França i els EUA

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any

Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Creu de…

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el gènere dels…

Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela Saragossa, collaborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana Madrid 1894-1904 i el volum VI del Chronicon Polanci Madrid 1897-898

Estigué pensionat a Roma Fou nomenat director supernumerari de l’escola de Llotja de Barcelona 1799, però no arribà a ocupar el càrrec La seva pintura és influïda per Mengs Té obres a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Cabezas de San Juan, Sevilla

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles Premiat el 1823, el 1825 pogué anar a Roma, on pintà dues teles de grans dimensions La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història , i Judes rebent el pagament de la seva infame venda , que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu ambdues al Museu de Belles Arts de València

Sacerdot 1885, fou destinat a Cuba 1895 i a l’hospital militar de Barcelona 1915 Collaborà sovint en la premsa barcelonina, especialment en “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico” Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals Sort y comarca Noguera-Pallaresa 1906, Villafranca del Panadés 1909, El vino en Cataluña 1911, La batalla de Lepanto 1911, Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta 1913, Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza 1914

Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d’"El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de sarsueles entre…