Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
Castells i edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos Àger Vila d’Àger Castell d’Àger Torre de Sanui Castell de la Régola Torre d’Agulló Castell de Corçà Castell de Millà Torre o castell dels Masos de Millà o Torre dels Moros Torre de Fontdepou Casa forta del mas del Rei Vilatge de Conill Castell i vilatge de Sant Llorenç d’Ares Castell de la Pertusa Casa forta de les Conclues o de Portaclusa Castell de Claramunt Castell de Pedra Torre i necròpoli del Negre Castell i vilatge de Colobor Castell de Cas Castell de Montesquiu Castell i vilatge de…
barranc de la Gasulla
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc afluent de la rambla Carbonera, dins el terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle, tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia
Montfalgars
Cim
Cim (1 610 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (Prats de Molló) del Ripollès (municipis de Molló i de Camprodon) i de la Garrotxa (Beget), entre els colls d’Ares i de Vernadell.
Baridà
Enclavament
Enclavament del municipi de Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó), al vessant septentrional de la serra d’Ares, entre els municipis de les Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà i Cabó.
Hi ha el mas de Cal Baridà
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
hospital de Colldares
Medicina
Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida de Colldares) al coll d'Ares, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), filial del monestir de Sant Pere de Camprodon.
L’indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l’hospital amb donats l’església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral Resten escasses ruïnes de les edificacions
coll de Vernadell
Depressió (1 369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) del Ripollès (Rocabruna i Beget), al SE del coll d’Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal.
Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d' Avellanadell
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font, o de la Font del Barranc) del municipi de Castellfort (Ports), 4 km al sud de la vila, al fons d’un barranc, afluent de la canada d’Ares.
La primitiva capella, gòtica, fou ampliada el 1502, el 1522 i el 1650 A l’hostal hi ha pintures murals del tipus de les de Sant Pau d’Albocàsser
Sant Menna (Sentmenat)
Art romànic
Situació De l’antiga església romànica queda només aquest esvelt i sencer campanar separat de l’actual parròquia J M Masagué La vila de Sentmenat és situada al vessant d’una serra de 241 m d’altitud, al marge esquerre de la riera del mateix nom que la població Dista 10 km de Sabadell i comunica per la carretera que enllaça Molins de Rei amb Caldes de Montbui També creua Sentmenat la carretera que va de Polinyà a Castellar del Vallès Mapa 36-15392 Situació 31TDG282066 El campanar i les restes de l’església romànica de Sentmenat són al sector de migdia de la població, adossades a la rectoria…
col·legiata de Mur
Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…