Resultats de la cerca

Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981

S’inicià el 1993 amb el Futbol Sala Femení Lluçanès, i la temporada 2003-04 ascendí a divisió d’honor estatal amb el Futbol Sala Gironella, on es retirà l’any 2006 També formà part de la selecció catalana Doctora en Educació Física i llicenciada en Història, és professora de Sociologia i Història de l’Esport a l’INEFC de Barcelona També és membre del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport És coautora de diversos articles i obres sobre gènere, valors i multiculturalitat i esport

Es fundà el 1946, tot i que fins el 1948 no es constituí de manera oficial Durant molts anys alternà la primera amb la segona territorial fins que a la dècada de 1980 assolí per primer cop la categoria preferent En l’edició 1998-99 ascendí a primera catalana, on romangué tres temporades Durant la temporada 2001-02 pujà a tercera divisió, categoria que ha jugat nou temporades, inclosa la 2013-14 S’entrena al camp municipal dels Canyars Té un gran nombre d’equips de categories inferiors

Fou fundat el 1922 i, a partir de la temporada 1925-26, participà de manera intermitent en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, que guanyà en dues ocasions 1935, 1936 Ascendí a primera categoria B segon nivell del futbol català, on jugà tres temporades 1936-37, 1937-38 i 1939-40 La 1940-41 es proclamà campió de primera regional i participà en una lligueta equivalent a la tercera divisió L’any 1943 es fusionà amb l’Esbarjo Marià Ausa, creat el 1913, per constituir la Unió Esportiva Vic

Comandant d’infanteria destacat a les Filipines al final del segle XIX, que ascendí a coronel Al principi del segle XX fou secretari de la delegació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1911 formà part de la comissió de dirigents de diferents entitats que impulsaren la Federació de Societats Esportives de Barcelona Fou un estudiós de les armes i dissenyà la carrabina Montserrat Escrigué obres dedicades a l’armament, com Armas automáticas pistolas, fusiles y ametralladoras , Armas de caza i Armas de guerra estudio popular y descripción de las armas de repetición

Conegut com Perico , jugà principalment en la posició d’ala Debutà a la divisió d’honor amb l’Industrias García Al final de la dècada de 1990, fitxà pel Futbol Club Barcelona, a divisió de plata, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà a l’Ourense Futbol Sala 2001-02, al Futbol Sala Gavà 2002-03, al Gasifred d’Eivissa 2003-04, al Manresa Futbol Sala 2004-07 i a L’Hospitalet Bellsport 2007-08 Es retirà a les files del Manresa a mitjan temporada 2008-09

Jugadora central formada al Tarragona, la temporada 2001-02 marxà a l’Agrupación Deportiva A Pinguela, amb la qual debutà a la màxima categoria Fitxà pel Torrelavega 2002-04, el Club Voleibol JAV Olímpico 2004-05 i l’Hotel Cantur Las Palmas 2005-06, amb el qual es proclamà subcampiona de la Superlliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d’Espanya Després de dues temporades sense jugar, retornà a l’ADA Pinguela 2008-11, on ascendí a la Superlliga i es convertí en la capitana de l’equip gallec

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques…

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981 D’ençà del 1972 es dedica al periodisme Començà collaborant en el diari Última Hora , del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament Poc temps després ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt L’any 1984 en fou nomenat director Sota la seva direcció, el diari ha creat diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana, Brisas , i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos, etc