Resultats de la cerca

Format a l’acadèmia de Viena, d’on després fou professor Influït per Giambattista Pittoni, pintà dins un estil rococó caracteritzat per un sfumato vibrant que dóna un aire eteri a les seves grans composicions La seva llibertat de concepte anuncia Goya Bàsicament muralista, treballà a Àustria, Bohèmia, Moràvia i Hongria, en grans decoracions, normalment encara avui in situ El Barockmuseum de Viena conserva esbossos seus

Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…

El 1995 participà en la copa del món d’esquí Aconseguí els seus resultats més importants a partir del 1997-98 Als Jocs Olímpics d’hivern de Nagano 1998 guanyà la medalla d’or en eslàlom gegant i en supergegant, tot i haver patit dos accidents durant les proves La mateixa temporada es proclamà campió de la copa del món en gegant i supergegant, i en la classificació general Des d’aleshores imposà la seva hegemonia El 1999 assolí dos títols del campionat del món descens i supergegant i un a la copa del món supergegant, i el 2000 es proclamà guanyador de la copa del món en descens, gegant,…

Creà mons sense sortida on els personatges, guiats per un impuls de crueltat, s’agredeixen mútuament El seu llenguatge és una barreja inquietant d’argot i fórmules burocràtiques Destaca la Tetralogie der Fäkalien ‘Tetralogia de les matèries fecals’, 1990-92

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll dret que…

Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi

Impressionat pels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial, sofrí trastorns nerviosos Internat en un hospital, se suïcidà Publicà la major part de la seva obra, de caire expressionista, en la revista Der Brenner Cal esmentar-ne, entre altres obres, Sebastian in Traum ‘Sebastià en el somni’, 1915 Els seus darrers poemes ofereixen la visió apocalíptica de la guerra per mitjà d’un llenguatge distort sintàcticament i per la deformació dels elements

Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973

Príncep de Schwarzenberg Ambaixador d’Àustria a Rússia 1805-09 i a França 1809-12, on signà l’aliança entre França i Àustria 1811 Lluità en la campanya napoleònica de Rússia amb diferent sort Trencat el pacte austrofrancès 1813, lluità contra Napoleó I i fou vençut a Dresden agost del 1813 i vencedor a Leipzig octubre del 1813 Fou fet mariscal de camp 1813 i comandà l’exèrcit de l’Alt Rin

Començà la carrera política com a diputat socialdemòcrata 1917 Ministre de justícia 1932-33 i d’instrucció pública 1933-34, fou primer ministre després de l’assassinat de Dollfuss 1934 La seva política se centrà a combatre l’esquerra i defensar Àustria dels nazis, cosa que no aconseguí Berchtesgaden, 1938 Dimití 1938, fou detingut el mateix any i restà internat en un camp de concentració fins el 1945