Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "Denkmäler der…

Gràcies a una beca imperial aconseguida per l’extraordinari talent musical que palesà en la seva infantesa, Schenker es traslladà a Viena, on, a més de matèries musicals, seguí també estudis de dret Fou alumne d’A Bruckner a la universitat, i aviat destacà en el món musical vienès per les seves activitats com a pianista, compositor i crític J Brahms expressà una gran admiració pel seu treball, però els interessos de Schenker s’encaminaren de manera cada vegada més definida cap a l’estudi analític de les grans obres mestres La seva monografia sobre la Novena simfonia de L van Beethoven 1912 i…

Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l’aspecte…

Encara que nasqué a Calcuta, es formà musicalment a Europa Entre els anys 1958 i 1964 estudià al Conservatori de Música de París, on fou alumne del nord-americà Julius Katchen i de Jeanne Manchon L’any 1966 fou finalista en el Concurs Internacional de Piano de Leeds Un any més tard, el 1967, oferí un concert a Londres que representà l’inici del seu reconeixement internacional El 1968 obtingué el primer premi en el Concurs Internacional Olivier Messiaen de Royan Destaca pel seu estil interpretatiu refinat i per la capacitat d’oferir els matisos més subtils en un repertori que té en l’obra de F…

Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…

El 1953 fou nomenat director del Max Planck Institut für Chemie, de Magúncia Estudià els meteorits i l’edat de les roques També investigà en histologia i en cinètica de reaccions Descobrí els hidrurs de bismut, poloni, estany i plom Publicà Radioelements as Indicators 1928, Manual of Radioactivity 1938 i The Origin of Meteorites 1940

Oficial de l’exèrcit, participà el 1869 en una expedició a Grenlàndia oriental, i en 1872-74 dirigí una expedició austrohongaresa a la recerca del pas del NE El vaixell Tegetthoff fou immobilitzat pel glaç vora Nova Terra i la tripulació salvada finalment per un vaixell rus Durant l’expedició foren descobertes les illes de Francesc Josep Escriví un relat del viatge Die österreichisch-ungarische Nordpolarexpedition in den Jahren 1872-1874 , ‘L’expedició austrohongaresa al pol nord dels anys 1872-1874’

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners…

A Roma 1828-34 s’incorporà al natzarenisme De retorn a Viena, decidí d’installar-se definitivament a Frankfurt Conreà el fresc, de forta empremta natzarena, la pintura de cavallet, on excellí en el retrat essencialment realista, el dibuix, la illustració de llibres i la caricatura política S'allunyà a poc a poc del natzarenisme per a conrear un estil més realista i vital, especialment en el retrat, el dibuix i la caricatura