Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
Rodrigo Rato Figaredo

Rodrigo Rato Figaredo (2007)
© Simone D. McCourtie / Banco Mundial
Economia
Polític castellà.
Llicenciat en dret 1971, amplià estudis a la Universitat de Berkeley Membre del comitè executiu nacional d'Alianza Popular 1979-86, que el 1989 esdevingué Partido Popular PP, del qual fou sotssecretari general, ha estat membre i responsable de diverses comissions al Congrés dels Diputats Arran de la victòria del PP en les eleccions generals del 1996, José María Aznar el designà vicepresident segon del govern espanyol En 1996-2000 fou també ministre d'economia i hisenda, i a partir de la segona legislatura del PP, l'any 2000, ministre d'economia, ja que l'anterior ministeri fou dividit en…
Jean-Claude Juncker

Jean-Claude Juncker
@ Consell de la Unió Europea
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…
Rothschild
Economia
Família de banquers i financers jueus, originària de Frankfurt, que constituí una gran potència econòmica durant el segle XIX.
En fou el fundador el canvista Mayer Amschel Rothschild Frankfurt 1743 – 1812 Banquer de Guillem I de Hessen, finançà el seu exèrcit a la guerra contra Napoleó Mestre dels seus fills, els envià a diverses ciutats europees per ampliar la seva xarxa bancària Amschel Rothschild 1773 – 1855 el succeí a Frankfurt Salomon Rothschild 1774 – 1855 fundà la casa de Viena 1826 Nathan Rothschild 1777 – 1836, la de Manchester 1798, que es traslladà després 1813 a Londres i que fou prestadora del govern anglès, especialment en la guerra contra Napoleó i en la de Crimea El seu fill Lionel Nathan Rothschild…
Joan Sardà i Dexeus
Joan Sardà i Dexeus
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…
Sindicat de Banquers de Barcelona
Economia
Entitat bancària domiciliada a Barcelona i creada amb un capital d’l milió de pessetes l’any 1910 amb el nom de Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona.
Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal —empreses individuals i familiars de caràcter comarcal— que incloïa entitats de tot Catalunya El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs —amb més volum, equip humà i organització— o la mateixa Administració El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil No obstant això, la seva idiosincràsia es…
Bank of America National Trust and Savings Association
Economia
Entitat bancària nord-americana constituïda a San Francisco l’any 1904 amb el nom de Bank of Italy, que revelava l’origen del capital i que esdevingué ràpidament d’àmbit estatal.
L’any 1930 es fusionà amb el Bank of America of California per formar el banc actual l’any 1950 creà com a filial el Bank of America International, que el 1967 esdevingué el Bank of America Primer banc del món capitalista pels seus dipòsits, amb 95751 milions de dòlars el 1983, i el segon pels seus actius nets amb 115442 milions de dòlars L’any 1983 disposava de 1148 agències i sucursals als EUA, i sucursals i oficines de representació arreu del món A l’Estat espanyol hi entrà de la mà del Banco de Santander —Banco Comercial para América— i s’establí després amb el seu nom, amb sucursal a…
Banco Hispano Americano
Entitat bancària fundada a Madrid el 1900 per A. Basagoiti amb capitals repatriats de Cuba, Mèxic i Puerto Rico, per tal de fomentar els intercanvis entre Espanya i l’Amèrica Llatina.
El 1913 féu suspensió de pagaments a conseqüència del pànic creat per la Revolució Mexicana Fou el primer banc espanyol que posà en pràctica el model comercial de banca i captació de comptes corrents, descompte comercial i xarxa important d’oficines En el Pacto de las Jarillas 1944 amb el Banco Urquijo, l’intercanvi d’accions accentuava el caràcter comercial i industrial de l’un i l’altre, respectivament Absorbí també les filials del Banco Urquijo Catalán El 1982, a petició del Banco de España, assumí la gestió del Banco Urquijo i de Bankunion, dels quals promogué la fusió, que donà lloc al…
Caixa Rural de València
Economia
Entitat bancària associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada el 1946 en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.
Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i collaboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i de Promoció Social És editora de la sèrie Cuadernos de Agricultura
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
Institució creditícia vigent entre el 1990 i el 2014.
Coneguda popularment com “La Caixa”, fou creada a Barcelona arran de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona Des de la seva fundació, l’entitat dugué a terme una estratègia d’expansió gradual i de diversificació, tant a l’Estat espanyol com en l’àmbit internacional Entre les operacions més significatives cal destacar la participació majoritària a Gas Natural SDG 1991, la creació d’un hòlding de serveis amb la companyia Lyonnaise des Eaux 1991, la participació a les companyies Repsol i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina