Resultats de la cerca

Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Fou alcalde de Terrassa En iniciar-se la guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura 1810 L’any 1812 assistí a les corts de Cadis Més tard 1822 lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat 1829

Lluità en el bàndol liberal durant la primera guerra Carlina Fou capità d’estat major més tard passà al cos de cavalleria El 1869 lluità contra els republicans de Cadis i Màlaga i en 1871-75 contra els independentistes cubans Ascendit a tinent general 1875, fou director general de carrabiners a Madrid Senador vitalici 1877, fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en otorrinolaringologia Catedràtic, primer, a la Universitat de Cadis, passà després a la de València Publicà Quimioterapia de la otitis 1947, Quimioterapia en otología 1949, Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo 1951 i altres treballs sobre la paràlisi laríngia, la intervenció laríngia i la paràlisi dels dilatadors Fou rector de la Universitat de València 1972

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí