Resultats de la cerca
Es mostren 2066 resultats
trompa d’Eustaqui
Anatomia
Conducte osteofibromembranós que comunica la caixa del timpà amb la faringe, on s’obre a la part lateral i superior, a set centímetres de l’obertura exterior de les fosses nasals.
La caixa del timpà, mitjançant aquesta comunicació, pot equilibrar la seva pressió amb la pressió atmosfèrica
arpa
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, una de les dues categories en què es divideixen els cordòfons compostos (cordòfon), la qual agrupa els instruments de corda pinçada amb les cordes fixades d’una banda a una caixa de ressonància i d’una altra a un mànec recte o corbat.
Les cordes vibren lliurement entre els dos punts de subjecció i són polsades generalment amb els dits Se subdivideixen en arpes obertes i amb marc, o tancades Reben el nom d’arpes obertes quan la part estructural és formada només per la caixa i el mànec, i el d’arpes amb marc, o tancades, si disposen d’una columna que forma amb la caixa i el mànec una construcció fixa que emmarca les cordes Les arpes obertes poden tenir el mànec corbat com un arc arpes arquejades o bé el mànec recte formant un angle amb la caixa igual o inferior a 90° arpes angulades
tambor
Tambor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme que designa qualsevol instrument membranòfon de percussió format per una o dues membranes vibratòries esteses en una o dues obertures d’una caixa de ressonància, de formes i materials molt diversos.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió En un sentit encara més ampli, qualsevol instrument constituït per una cavitat tancada per una o diverses superfícies elàstiques cas en què l’instrument seria classificat com a membranòfon o rígides l’instrument seria classificat com a idiòfon que sonen en ser percudides per un o diversos objectes relativament durs, sigui el peu o la mà de l’instrumentista, una pedra, una baqueta, etc Segons la quantitat de membranes de què disposen, els tambors poden classificar-se en tambors d’una o de dues membranes Entre els primers abunden…
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte…
arca d’ecos
Música
En l’orgue, caixa que tanca completament un joc labial o de llengüeta, generalment una corneta o un clarí, dotada d’una tapa que, en ser accionada per l’organista, permet de regular l’expansió sonora, de fluix a fort.
És l’origen de la caixa expressiva final del segle XVII
salmer
Salmer de bloc
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, caixa de mecanismes on es distribueix el vent a cada tub o canó.
Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista,…
saltiri
Saltiri
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument medieval de corda pinçada, derivat de la cítara2, que consisteix en una caixa de ressonància plana amb una o més rosetes, sobre la qual es tensen les cordes.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple del tipus cítara de taula El saltiri provenia de la cítara de caixa d’origen persa anomenada santur o santir , que també donà lloc al dulcimer a l’Espanya medieval i renaixentista Mentre que el saltiri es tocava amb un plectre o bé amb els dits, el dulcimer es percudia amb una vareta Del grec psaltērion , apareix durant el segle IX en representacions del rei David i en músics de l’Apocalipsi amb deu cordes i amb forma triangular i rectangular Un altre tipus, de forma trapezoidal, entrà a la Península Ibèrica amb els àrabs i…
conducció a vela
Transports
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l’accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l’accelerador
carrossa
Transports
Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.
Sovint han estat decorades amb relleus i columnes daurats i amb pintures allegòriques, i per dins luxosament entapissades les portelles de la caixa, amb finestres de vidre, substituïren les primitives cortines o pantalles de cuir que protegien els costats Els cotxes havien aparegut a Europa al final del s XV, a la cort d’Hongria, amb la mateixa funció sumptuària reservada després específicament a les carrosses Itàlia, des de la primera meitat del s XVI, n'esdevingué el centre de fabricació, i el seu ús s’estengué lentament per les altres corts i entre l’alta noblesa de la resta d…