Resultats de la cerca

Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França

Fou un capitost del socialisme —director del diari Avanguardia Socialista —, ministre de treball 1920-21 i catedràtic d’economica política a Messina 1926 Durant una part del règim feixista residí a França i a Bèlgica Escriví diverses obres d’economia i de política

Fill de Frederic Trias i Planas Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa 1892 i de Reus 1893 Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió

Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorrinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona 1926-51 Fundà 1950 la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe

Catedràtic de la Universitat de Berna, redactà, en collaboració amb Jakob Jud , el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz ‘Atles lingüístic i etnogràfic d’Itàlia i de la Suïssa meridional’, 1928-40, que inaugurava una nova època de la geografia lingüística

Actuà eficaçment durant l’epidèmia de còlera del 1821 Fou secretari de la junta suprema de sanitat, catedràtic de medicina a Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts Publicà una Memoria sobre el cólera morbo 1834 i Patología médica 1850

Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca Fou catedràtic de teologia a la Universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde A Tortosa celebrà dos sínodes Té inèdit un Tractatus de Praedestinatione

Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas Portugal El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí