Resultats de la cerca

Els numerals cardinals compresos entre el noranta i el cent són noranta-un, noranta-una , 91 noranta-dos, noranta-dues , 92 noranta-tres , 93 noranta-quatre , 94 noranta-cinc , 95 noranta-sis , 96 noranta-set , 97 noranta-vuit , 98 noranta-nou , 99 Els mateixos usats com a substantius són noranta-u, noranta-dos, noranta-tres , etc

Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica

Fou autor de quatre vidrieres — perdudes — per a la sala del Consell de Cent de Barcelona 1415 i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt 1411 i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria 1412-14, conservades en part El 1426 encara treballava a Cervera

Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions

Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents

Consisteix en una autorització que, prèvia autorització estatutària, fa la junta als administradors per tal que incrementin aquella xifra les vegades que calgui i en la quantitat que ells determinin sense haver de consultar cada vegada a la junta general, per un termini de cinc anys i un límit màxim de cinquanta per cent del capital escripturat

Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps

Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713 President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns

Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon  i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel

Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali 1776 i d’unes Favole esopiane 1779 Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone 1774, poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII