Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
riu d’Aravó

Riu Aravó al seu pas al MN de Porta
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Cerdanya, emissari de l’estany de Lanós.
El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva , es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó, i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més important del vessant meridional dels…
Bastanist

Vista del santuari de Bastanit a Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari romànic ( la Mare de Déu de Bastanist
), al vessant nord del Cadí (1 250 m alt.), al Baridà, al municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana
Travesseres

Vista general de la població de Travesseres a Lles (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al s. del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, dedicada a Sant Jaume, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres , esmentat als segles XIII i XIV El lloc és esmentat ja l’any 839 Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers
pla d’Anyella

Prats al pla d’Anyella amb vaques i cavalls pasturant (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Pla
Planell (1 840 m alt.) a la serralada que separa la vall d’Alp (Baixa Cerdanya) de la vall de Ribes (Ripollès), situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.
Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina
Llívia
Vista general de Llívia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser assenyalat per…
Alp

Vista aèria d’Alp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Limita al N amb el d’Urtx i el de Puigcerdà, sobre el pla de les Forques i el coll de Mercer Des del coll de Mercer al coll de la Creu de Maians 1190 m, la dita creu, que no es conserva, ha estat substituïda per una de moderna del Club Muntanyenc Barcelonès en memòria de l’esquiador Jordi Prats, que hi morí el 1956, per la serra de Saltèguet, el municipi d’Alp confronta amb Palau de Cerdanya al NE Alta Cerdanya per mitjà de la línia que també és fronterera amb França Des del coll de la Creu de Maians, extrem E del municipi d’Alp, el terme segueix, cap al SE, la carena…
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el…
Josep Anton Trabal Sans

Josep Anton Trabal Sans
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Periodisme
Esport general
Periodista i promotor esportiu.
Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936
Josep Baselga i Torres

Josep Baselga i Torres
© Massachusetts General Hospital
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat 1982 i doctorat 1992 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou metge resident per aquesta universitat a l’Hospital Vall d’Hebron 1984-86 i posteriorment amplià estudis als Estats Units metge intern 1986-87 i resident 1987-89 al Health Sciences Center de la Universitat de Nova York Després de completar la seva formació i especialització en oncologia al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York 1982-94, en aquesta institució, capdavantera mundial en la recerca sobre el càncer i els seus tractaments, fou assistent clínic del servei d’oncologia ginecològica i de càncer…
Puigcerdà
Vista de la vila de Puigcerdà
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina