Resultats de la cerca

Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi,  Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es desvinculà d’…

Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…

Perquè aquesta unió tingui els efectes oportuns s’ha d’acreditar mitjançant escriptura pública atorgada conjuntament Encara que la regulació de les relacions personals i patrimonials es pot fer verbalment, per escrit privat o públic, si no existeix cap pacte les hauran d’assumir tots dos membres amb el seu treball, ja sigui domèstic o professional Davant de les obligacions amb terceres persones, els convivents són responsables solidaris quan aquelles fan referència a les despeses comunes, però no ho seran en cas que només un hagi contret l’obligació Quan un dels membres de la parella és…

Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…

El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi aquest so 1993,…

Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…