Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
el Reconque
Riu
Riu de la Vall de Cofrents, afluent, per la dreta, del riu de La Hoz, que neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
carburador
Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
coma de Varilles
Coma
Coma de la capçalera de la ribera d’Ordino (Andorra), drenada pel riu de Varilles
, que davalla del port de Rialb i s’uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar.
La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
riera de Merola
Riera
Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola.
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al segle IX
la Canta-rana
Riu
Riu dels Aspres (Rosselló), afluent per l’esquerra del Rard, que neix prop de Calmella i, després de rebre, aigua avall de Montoriol, per l’esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al seu col·lector prop de Nils.
La seva capçalera rep també el nom de riera de Sant Amanç
commutació
Electrònica i informàtica
Conjunt de fenòmens que tenen lloc a l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curt circuit al col·lector mitjançant les escombretes.
Aquesta inversió de corrent produeix una força electromotriu induïda, anomenada tensió de reactància , que té uns efectes perjudicials per contrarestar-la, hom recorre a disposar uns pols auxiliars o de commutació sobre la línia neutra, que creen una força electromotriu oposada a l’anterior En màquines petites que no tenen aquests pols hom decala les escombretes per millorar la commutació
riu Sec
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó que neix dins el terme de Vilafranca del Maestrat (Ports) i s’uneix al seu col·lector al límit dels termes de Culla i de Benassal, ambdós a l’Alt Maestrat.