Resultats de la cerca

D’origen nord-americà, hom hi juga amb una baralla francesa Hi poden prendre part de 3 a 7 jugadors sovint són 4, cadascun dels quals rep cinc cartes i es pot descartar de les que vulgui fins a 4 i rebre'n d’altres tantes del qui dóna hom fa una o més passades d’envit abans i després del descart Guanya el jugador que té la millor combinació o bé que ho fa creure i aconsegueix la retirada dels companys Les combinacions són parella, doble parella, trio, escala cinc cartes successives, full trio i parella, color cinc cartes del mateix color, pòquer reunió de quatre cartes iguals,…

Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les…

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys…

Fou construït arran de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona per l’arquitecte Pere Domènech i Roura Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes V Gregotti, F Correa, A Milà, J Margarit i C Buxadé el reformaren i només en conservaren la façana Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàllicaEl 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del RC Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de…

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…

D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres ermitans Té una…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als EUA La seva…

De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor esportista nàutic…