Resultats de la cerca

Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de…

Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat,…

Conseller de Jaume I 1268, primer comentarista dels Furs i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae , conservats en manuscrits

Conseller de Lluís XV de França i metge de l’exèrcit francès que conquerí Menorca el 1756 És autor de Réflexions générales sur l’Isle Minorque París 1764, que conté, a més d’una descripció geogràfica, una sèrie de consideracions sanitàries

Hiroto Saikawa, executiu en cap de la multinacional japonesa d’automòbils, dimiteix el càrrec, acusat d’haver rebut sobresous milionaris És la dimissió de més alt nivell en el sector després de la dimissió l’any anterior del conseller en cap Carlos Ghosn

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Malgrat haver participat des de Bretanya en la Lliga del Bé Públic, Lluís XI el nomenà conseller seu i governador del Rosselló 1469 durant l’ocupació francesa, on seguí una política favorable als partidaris de la generalitat Posseïa una collecció de manuscrits important

Fou expedicionari contra Tebes i company d’Ulisses al cicle troià Ilíada , i en la lluita ferí Afrodita i Ares Era considerat el guerrer més violent de l’exèrcit grec Orador hàbil i agut conseller, manifesta una personalitat semblant a la d’Aquilles

Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93

Es llicencià en lleis a Salamanca l’any 1624 Fou regent de l’audiència de Mallorca 1624-36, conseller de la d’Aragó 1636-39 i regent 1639-41 i membre del Consell d’Aragó 1641 Escriví en defensa dels drets reials