Resultats de la cerca

Normalment, des del segle XVII, són entorxades Segons el Diccionari etimològic de J Coromines, el mot deriva del terme francès i occità bourdon 'borinot'

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…

En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit,…

És l’arc de circumferència que té per corda el diàmetre

Es considera també musa de la interpretació amb instruments de corda

Arriba fins als peus i és cenyida amb una corda anomenada cíngol

Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les…

Impulsat pel Club Ciclista Nou Velòdrom, fou inaugurat a l’abril del 1909 al costat del mercat de Sants També conegut com Velòdrom del Cubell, fou l’escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta 1912, d’alguna edició de la Volta Ciclista a Catalunya i de les 24 Hores Ciclistes en pista 1917 Tenia 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada Al novembre del 1925 entrà en declivi a causa de la construcció del nou velòdrom de Sants, impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants al carrer de la Rolanda i inaugurat el 5 de desembre de 1926 S’hi disputà el…