Resultats de la cerca

Des del 1930 collaborà amb Marie Rambert en el ballet-club de Londres i creà la coreografia de The Panets 1934 L’any 1938 fundà la seva pròpia companyia, el London Ballet, per a la qual escriví Gala Performance 1938, que incorporaren a llur repertori nombroses companyies A partir del 1939 s’installà a Nova York, i creà, entre altres, el ballet Undertow 1945, que el consagrà com un dels millors coreògrafs del seu temps Director de l’escola de ballet de la Metropolitan Opera House, creà Echo de trompettes 1963 i Concerning Oracles 1966 Ha compost també Shadowplay 1967, per al Royal Ballet de la…

La capital fou Palana Comprenia una part de la península de Kamtxatka i una part, al N, que pertany al continent

Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre…

Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure en una petita cadira El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món

Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic

Es formà a París, a Berlín i a Munic, i fou, amb el seu amic Mark Rothko, un dels principals pintors abstractes nord-americans Per reacció contra el realisme social dels anys quaranta creà els pictographs , basats en signes màgics dels pellsroges Creà també els bursts explosions, grans teles amb taques rodones llampants

Membre de la Penya Ciclista Bonavista 1964, fou vocal de la seva junta directiva Fou representant de l’Audax Club per Espanya, Marroc i Portugal El 2011 creà l’entitat Randonneurs de Catalunya, que també presidí, amb l’objectiu de fomentar la pràctica del cicloturisme de gran distància També creà la Volta Ciclorandonneur de Catalunya

Fou fundat el 1922 El 1924 creà el Campionat de Sabadell, en el palmarès del qual figuren professionals com Marià Cañardo, cursa que entrà a formar part del calendari de les grans clàssiques El 1969 creà el Trofeu Joan Escolà, que ha estat guanyat per Isaac Gálvez, Melcior Mauri i Ramon Rota, entre d’altres

Fundat al març del 1929, destacà per la seva secció de muntanyisme, que organitzà excursions per tot Catalunya En l’àmbit esportiu, celebrà competicions atlètiques i, el 1930, creà una secció de basquetbol, que competí amb equips provincials El 1932 s’inicià en competicions catalanes de natació i el 1933 creà la secció d’escacs Desaparegué durant la Guerra Civil

Competí com a amateur amb l’Agrupació Ciclista El Prat i l’equip Ignis Fou mecànic de l’equip Kelme i el Comunitat Valenciana durant trenta anys Formà part de l’AC Prat i el 1986 creà l’Escola Pratenca, que presidí i des d’on creà la cursa per a veterans Memorial Joan Suñol Armengol, en memòria del seu pare