Resultats de la cerca

El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana

Estudià la literatura anglesa Rudyard Kipling 1911, Storia della letteratura inglese nel secolo XIX 1915, etc La seva prosa lírica és recollida en volums com Pesci rossi 1920, Qualche cosa 1931, Et in Arcadia ego 1936, America amara 1939, etc En el camp cinematogràfic, ultra crític i guionista, fou director de la productora CINES 1932-44

Deixeble de Galileu i de Torricelli, fou secretari de l’Accademia della Crusca, on collaborà en la tercera edició del Vocabolario Escriví obres científiques sobre Saturn, la invenció de les ulleres, etc, Prose fiorentine 1661, Vite dei pittori antichi 1667, alguns escrits dramàtics i Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua 1657, la seva obra més important

Dominic 1852, ensenyà filosofia i teologia al collegi de la Minerva, a Roma, i fou creat cardenal 1879 Representant del neotomisme, dirigí l’edició anomenada lleonina de les obres de Tomàs d’Aquino Entre altres obres, publicà Summa philosophica ad usum scholarum 1876, Della luce intellettuale e dell’ontologismo 1874 i Propedeutica in sacram theologiam 1890

En esclatar la revolta del 1848 fou delegat de Lodi dins el govern provisional de la Llombardia, des d’on s’oposà a la unió amb el Piemont Escriví Storia d’Italia dal 1815 al 1867 , de tendència republicana, i Storia della Chiesa per un vecchio cattolico italiano 1878, severa crítica de l’Església del s XVI

L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus

Diari oficiós de l’Església Catòlica, l’equip de redacció està directament vinculat a la Secretaria d’Estat, la qual en nomena el director Té per missió fixar la posició de l’Església enfront dels esdeveniments mundials El tiratge és de 100 000 exemplars, i setmanalment, des del 1933, edita un suplement illustrat, L’Osservatore Romano della Domenica

La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació

Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat