Resultats de la cerca

Situació Torre del castell, únic element mínimament ben conservat, envoltat de murs dels quals només resten vestigis ECSA - J Bolòs Del castell de Montllobar, en resta gairebé només una torre que és situada al bell cim d’un turó proper al port de muntanya que permet de travessar la serra de Montllobar, que separa la Conca de Tremp de la conca de la Noguera Ribagorçana Des de la torre, que actua com a sentinella de l’esmentat pas de muntanya, s’albira també tot l’entorn, en especial la banda del Pallars Mapa 32-12289 Situació 31TCG182686 La carretera que va de Tremp a Pont de Montanyana passa…

Situació Fragment de mur que tancava el recinte del vilatge ECSA-J Bolòs El tossal de Rodamilans, poc prominent, se situa al sud-est de Torres de Segre, entre Carrassumada i l’embassament del Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TBF941991 Des de la carretera que va a Carrassumada, immediatament abans del cementiri del poble, surt una pista cap al sud-oest Al cap d’uns 700 m, cal girar a l’esquerra per una altra pista que ens portarà fins al peu del tossal Nucli urbà Aquest tossal, encara que poc destacat, és força gran Tot el planell superior és pla Per desgràcia, al damunt s’ha fet una plantació…

Situació Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni M Catalán El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 332 x 34,9 —y 36,8 31 tdg 349368 Història Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb…

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes

Segons la documentació, la petita caseria de Palomera s’emplaçava a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, enclavament actual del terme de Sant Orenç en bona part negat per l’embassament d’Escales, a la canal del barranc justament dit de Palomera Els homes de Palomera feien comunitat amb els de Lacera Tanmateix, en un diploma del monestir d’Alaó de l’any 1077, que tracta sobre Felegars, apareix la signatura com a testimoni d’un Tediger, prevere de Palomera, per la qual cosa es pot deduir que devia ser titular d’una església de nova fundació vers mitjan segle XI

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena No deixà de ser una capella rural La primera notícia que es té d’aquesta església correspon a una evacuació d’un alou situat al terme d’Òdena, al lloc de Rigat, on hi havia l’església construïda en honor a sant Sebastià L’any 1685, quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia d’Òdena no l’esmentà com a capella del terme, per la qual cosa es pot suposar que ja no devia tenir culte En l’actualitat es troba totalment abandonada i en procés de degradació

Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851 En féu una altra —amb disseny de Lluís Rigalt— de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860 Parent seu devia ésser Josep Trobat , ebenista establert a València, que fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren

Aquesta església és al petit nucli del Canós, al sud del terme municipal Actualment és un edifici del segle XVII No se’n tenen referències històriques, però segurament té un origen romànic El lloc del Canós és documentat potser des del 1026 i amb tota seguretat des del 1120, en què apareix com un indret que formava part de la parròquia de Sant Donat de Sedó En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es confirma a l’esmentada canònica l’església de Sedó amb les seves sufragànies, una de les quals devia ser el Canós

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers

Durant l’alta edat mitjana, dalt del turonet de l’actual poble de Guardiola, a la zona on hi ha les ruïnes de Can Pujol, hi devia haver una petita fortalesa o torre, com dóna a entendre el topònim i la documentació de l’època Guardiola apareix documentada per primera vegada en un document del 966 Poca cosa més es coneix d’aquesta fortalesa Una altra referència es troba en una donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’any 1096, en la qual s’esmenta el castell de Guardiola en les afrontacions d’un alou