Resultats de la cerca

S’inicià el 2007 amb el Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual disputà la Copa d’Europa de tamborí clàssic 2008, 2009 i altres torneigs internacionals de les modalitats clàssic, sala i platja Fou fundador de la Federació Catalana de Tamborí, de la qual és vicepresident des del 2009 També forma part de la junta directiva de la Fédération Internationale de Balle au Tambourin

Membre del Club Natació Barcelona des del 1940, s’especialitzà en la modalitat d’esquena Fou campió de Catalunya en la prova de 100 m esquena 1945, 1946, 1948 i 200 m esquena 1948 Posteriorment, formà part de la junta directiva del club i fou professor de natació a l’Escola Betània de Barcelona Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Es presenta a Barcelona Força Blaugrana, una associació formada per socis del Futbol Club Barcelona, la majoria vinculats a importants empreses catalanes, amb l’objectiu de debatre el model que ha de seguir l’organització del Barça El portaveu de Força Blaugrana, que es defineix com una plataforma d’idees però no d’oposició a l’actual junta directiva del club, és l’economista Carles Tusquets

Formà part de la junta directiva del Centre d’Esports Sabadell 1949-52 i presidí el club en dues etapes 1955-58 i 1965-73 Visqué una època brillant, ja que la formació ascendí a la màxima categoria i disputà la Copa de la UEFA 1970 Fou un dels impulsors de l’ampliació del nombre d’equips a primera divisió en la temporada 1971-72

El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Fou campió d’Espanya de billar a tres bandes en vuit ocasions 1929, 1931-35, 1943, 1946 i guanyà el Campionat del Món de la modalitat 1934 Fou un dels fundadors del Club de Billar Barcelona, que presidí 1940 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Billar, i president de l’espanyola També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona dirigida per Agustí Montal Galobart

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

El 1965 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Sant Boi, primer com a corredor i posteriorment com a director de l’equip juvenil Formà part de la junta directiva com a vocal fins que l’any 1985 accedí a la presidència Durant el seu mandat dividí l’activitat del club en tres àrees escoles, organitzacions i cicloturisme Endegà la Cursa del Llobregat i l’escola de ciclisme del club