Resultats de la cerca

Fill de pares alemanys, estudià als conservatoris de Bilbao i Madrid, ciutat aquesta darrera on, entre el 1950 i el 1953, dirigí diverses sarsueles Després del parèntesi del servei militar, durant el qual fou director de banda, estudià a la Hochschule fur Musik de Múnic amb J Eichorn, GE Lessing i K Gernzmer De retorn a l’Estat espanyol, fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Bilbao 1958-62 i de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1962-78, de la qual fou director emèrit des del 1998 Actuà per Europa i Amèrica com a director invitat d’orquestres com és ara la Simfònica de…

Dirigí espectacles al Berliner Ensemble, en collaboració amb M Karge Posteriorment dirigí en alguns dels teatres més famosos d’Europa És un dels directors més controvertits de la seva generació A Barcelona presentà una versió de La senyoreta Júlia de Strindberg el 1989, i el 1991 presentà Èdip, tirà de Sòfocles-Heiner Müller El 1991 deixà la direcció del Théâtre Vidy Lausanne i collaborà amb el Berliner Ensemble, el Théâtre National de Bretagne-Rennes, el de la Ville de París, el Théâtre des Amandiers-Nanterre i La Fonderie Mans, amb la qual presentà al Grec'96…

Es llicencià a Barcelona l’any 1928 Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau 1933 i a partir del 1951 en fou el director El dirigí també un cop convertit 1953 en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica 1967 L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà un Atlas de Urología 1933 i 1986, Endoscopia urinaria 1942, que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica 1944 i Tuberculosis urinaria y genital masculina 1958

Estudià a Berlín, dirigí orquestres als teatres d’Hamburg i Budapest i passà una temporada als Estats Units, concretament a Milwaukee i Chicago De nou a Europa, dirigí concerts i teatres a Londres durant sis anys Entre el 1901 i el 1913 actuà al capdavant de l’orquestra del Metropoltheater de Berlín, on estrenà diverses obres, i des del 1908 fou director al Neue Operettentheater, també a Berlín El 1934 emigrà als Estats Units Escriví moltes obres per al teatre, entre les quals hi ha les operetes Double Dealings 1898 i Der Sonnenvogel 1907, a més de peces per a piano…

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i…

Estudià al New College i al Royal College of Music d’Oxford, i el 1935 debutà amb l’Oxford University Opera Club Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’orquestra de l’Òpera Escocesa, que conduí entre el 1946 i el 1949 Posteriorment dirigí l’orquestra del Ballet del Sadler’s Wells 1949-58 i la del New York City Ballet 1958-78, on establí una estreta collaboració amb G Balanchine Tots dos van presentar un programa especial dedicat a I Stravinsky 1972 Dirigí arreu d’Europa i dels EUA, i realitzà nombrosos enregistraments fonogràfics

El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà destacà aviat amb música religiosa oratoris, cantates i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent En deixà unes 80 Fou mestre de Gluck El seu germà, Giuseppe Sammartini Milà 1693 — Londres 1750, fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi , etc, i dirigí la música privada del futur…

Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química…

Deixeble de Ramon Turró, inicià l’especialització en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona Reeixí a descobrir noves vacunes per a les malalties contagioses del bestiar Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la facultat de veterinària 1930-33 Tornà a Barcelona, on fou el primer president del collegi de Veterinaris de Catalunya fundà i dirigí La Veterinària Catalana 1934-36 Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia, molts d’ells en català També publicà, entre altres, els llibres Divagaciones inmunológicas 1941 i La psicología de…

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle…