Resultats de la cerca

Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov…

El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i…

Fill de Sergej Vladimirovič Mikhalkov i germà de Nikita Mikhalkov , estudià a l'Escola Estatal de Cinematografia i començà escrivint guions Andrej Rubl’ov , d'Andrej Tarkovskij i es convertí en un dels màxims exponents d’un nou cinema soviètic reflexiu i crític amb pellícules com Pervij ucitel ‘El primer mestre’, 1961, Istorija Asij Kljacinoj ‘La felicitat d’Àssia’, D’ad’a Van'a ‘Oncle Vània’, 1969 i l’epopeia històrica Siberíada 1978-79 El 1981 s’installà als EUA i dirigí Maria's Lovers 1984, Runaway Train 1985, Duet for One 1986, Shy People 1987, Homer and Eddie 1989, i la…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i …

Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà amb El ratpenat  …

Fill de pares alemanys, estudià als conservatoris de Bilbao i Madrid, ciutat aquesta darrera on, entre el 1950 i el 1953, dirigí diverses sarsueles Després del parèntesi del servei militar, durant el qual fou director de banda, estudià a la Hochschule fur Musik de Múnic amb J Eichorn, GE Lessing i K Gernzmer De retorn a l’Estat espanyol, fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Bilbao 1958-62 i de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1962-78, de la qual fou director emèrit des del 1998 Actuà per Europa i Amèrica com a director invitat d’orquestres com és ara la Simfònica de…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual…

Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a…