Resultats de la cerca

Es formà amb el seu pare, Joseph Rampal, que era professor del Conservatori de Marsella Més tard amplià els seus estudis al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1944 Abans de la Segona Guerra Mundial feu ja alguna actuació i el 1942 cofundà el Quintet de Vent de París Del 1947 al 1951 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de Vichy, i a partir del 1955, flauta solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1958 començà a impartir classes a l’Acadèmia International d’Estiu de Niça, i des del 1969, al Conservatori de París Feu concerts arreu del món, i actuà nombroses vegades a Catalunya,…

Quan tenia catorze anys es traslladà amb la seva família a Bruges, i al cap d’un any deixà l’escola per dedicar-se exclusivament a la música Estudià piano i violoncel al Conservatori de Bruges i al de Brusselles, centre aquest darrer on es diplomà l’any 1962 Mentre encara estudiava a Brusselles començà a interessar-se per la música antiga A divuit anys inicià els estudis de viola de gamba de manera autodidàctica La seva carrera com a violista de gamba començà al grup Ensemble Alarius de Brusselles, on romangué del 1959 al 1972 Parallelament, formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de…

Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…

S’inicià en la fotografia com a ajudant del seu pare, fotògraf esportiu, i estudià a l’Escola de Periodisme Primera dona a l’Estat espanyol que es dedicà professionalment a la fotografia de premsa, fou objecte per aquest motiu de discriminacions Començà collaborant amb el seu pare en la premsa local, i féu reportatges notables, entre els quals destaquen els dedicats a la riuada de Terrassa del 1962 Aquest any fou contractada per Pueblo , diari per al qual treballà fins el 1975 i que decidí el seu trasllat a Madrid Especialitzada en temes de societat, destacà en els retrats de celebritats…

És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la…

Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars de l’…

Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche Oper de…

Format el 1997 a l’Escuela Reina Sofía de Madrid, és integrat pels germans barcelonins Abel segon violí i Arnau Tomàs Realp violoncel, la violinista madrilenya Vera Martínez Mehner i el violista nord-americà Jonathan Brown des de la primavera del 2002 Considerada, des d’un començament, una formació d’enorme projecció, els seus triomfs als concursos internacionals de quartets de corda de Londres 2000 i Hamburg 2002 consolidaren una brillant trajectòria internacional que els ha portat a actuar a les sales de concert més importants del continent, amb un repertori que va des del barroc fins a la…

El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta Tango , del…