Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
Llorenç Galmés i Sansó
Història
Republicà.
Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor
Juan Crisóstomo Falcón
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país
Abuja
Ciutat
Capital de Nigèria.
Iniciada la seva construcció el 1980, el 1983 s’hi començaren a traslladar les primeres dependències ministerials, però fins el 1991 no es feu efectiu el canvi oficial de Lagos a Abuja com a capital federal És situat en una divisió administrativa especial Territori de la Capital Federal, de 7315 km 2
lleialtat institucional
Dret
Principi propi d’alguns estats compostos pel qual una administració, en exercici de les seves competències, no pot perjudicar l’exercici de les competències per part d’una altra administració.
Es troba inspirat en el principi de lleialtat federal Bundestreue que defineix les relacions entre la Federació i els estats membres de la República Federal Alemanya A l’estat autonòmic espanyol aquest principi es trobava reconegut per jurisprudència del Tribunal Constitucional Fou incorporat a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 en l’article 3
federació
Política
Forma d’agrupació estatal que es basa en la unió d’una sèrie d’estats sota una mateixa constitució política.
La qual respecta llur autonomia en els afers interns i estableix un poder superior, l’estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots ells i que té reservades totes aquelles matèries que afecten l’ordre general Els estats federats no poden separar-se de la federació, i la seva participació en el poder federal és determinada per la constitució
Ignasi Vidal i Bennàsar
Història
Dirigent republicà.
Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99
Agrupación Republicana de Trabajadores
Partit polític
Partit federal revolucionari fundat per Antonio Jiménez al febrer de 1932, després d’haver estat expulsat de l’Extrema Izquierda Federal.
Pactà un Bloc Català d’Esquerres en la via de la constitució d’una Aliança d’Extremes Esquerres, amb l’ Extrema Esquerra Republicana , grup on segurament s’integrà el 1933 Altres dirigents Manuel Montero i Manuel Mayol
Vicent Fombuena
Història
Economia
Dirigent obrer internacionalista.
Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid
Vicent Rossell
Història
Dirigent internacionalista.
Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València Participà en la conferència del setembre del 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta Figurà en juliol-agost del 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià Pogué fugir i anà a Algèria
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina