Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
pau de Nimega
Història
Nom donat als tractats de pau concertats en aquesta ciutat (agost del 1678 - febrer del 1679) per posar fi a l’agressió francesa contra els Països Baixos.
Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Kortrijk, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena
Josep Marià Riera i Comas
Literatura catalana
Escriptor.
Carlí, fundà a Barcelona El Símbolo i fou redactor de La Regeneración de Madrid Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres Qué mal han hecho los jesuitas 1846, Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad 1848, Historia de todos los pueblos de la tierra 1858, La religión y la filosofía moderna 3 volums, 1850-51 i la llarguíssima novella històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito 10 volums, 1847-50
Isidre Reventós i Amiguet

Isidre Reventós i Amiguet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà, entre altres publicacions, a La Gramalla , Lo Gai Saber , Revista Literària i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular 1915
,
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Tassiló III de Baviera
Història
Duc de Baviera (748-788), darrer de la dinastia dels agilulfins.
Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch
Suíntila
Història
Rei visigot (621-631).
General de Sisebut, fou elegit en morir el fill d’aquest, Recared II lluità contra els bascs i càntabres, expulsà els bizantins i dominà quasi tota la península Ibèrica Organitzà i millorà l’administració de justícia Isidor de Sevilla l’anomenà “pare dels pobres” Associà al tron el fill Ricimer i governà amb la collaboració de la muller, Teodora, i del germà, Geila Esdevingué un tirà i reprimí durament les conspiracions per això es veié odiat i abandonat Enderrocat per Sisenand, duc de Septimània, que tingué el suport franc, fou expulsat de la península Ibèrica
Frans Lodewijk Ganshof
Historiografia
Historiador flamenc.
Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d' Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge 1943, Vlaanderen onder de eerste graven ‘Flandes sota els primers comtes’, 1944, Le féodalisme 1944, L’origine des rapports féodo-vassaliques 1958 i Lehnwesen im fränkischen Reich ‘El feudalisme al regne franc’, 1960
Suïssa 2015
Estat
Al principi d'any, el Banc Nacional de Suïssa va eliminar el límit que havia imposat fa tres anys al tipus de canvi del franc enfront de l'euro, amb la finalitat de defensar les exportacions Davant aquest fet, la borsa va reaccionar negativament, amb un 10% de pèrdues, i els dubtes sobre el franc suís van originar una cotització de l'or a l'alça Al febrer, va sortir a la llum el contingut íntegre de l'anomenada llista Falciani amb milers de noms de persones, entre les quals hi ha personalitats, amb comptes d'evasors fiscals a la filial suïssa del banc britànic HSBC es tracta d'un…
Medina de Rioseco
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a La Tierra de Campos, drenat pel Sequilla.
Cap d’una fèrtil comarca agrícola, li fou concedit pels Reis Catòlics, el 1471, un mercat franc els dijous, i encara actualment és un centre comercial de productes de la terra Conserva algunes indústries de segles passats, principalment adoberies L’església de Santa María s XV conserva una custòdia d’Antonio de Arfe 1552, magnífica peça d’orfebreria de quatre cossos, i el Retaule de la Concepció de la capella dels Benavente, una de les obres més importants de Juan de Juni L’església de Santiago té una portalada plateresca La de la Santa Cruz és atribuïda a Bde Herrera
Margarida de Lloria i d’Entença
Història
Filla de Roger de Lloria.
Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina