Resultats de la cerca

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan Bosch Altres…

Emigrat a Xile en la seva infantesa, s’incorporà a l’Atlético de Madrid 1953-57, on jugà com a migcampista 58 partits a primera divisió Acabat el seu contracte retornà a Xile

Format al Cornellà Atlètic, també fou atleta del Club Esportiu Universitari i el Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campió espanyol júnior 1979 i ja en categoria absoluta guanyà el Campionat de Catalunya 1979, 1980 i fou subcampió d’Espanya 1982

Gestiona els equips del Club Ciclista Palafrugell, principalment els de les ca-tegories sub-23 i elit, des del 1997 El 2005 dirigí l’equip continental Catalunya-Ángel Mir que guanyà la Volta a l’Algarve i una etapa de la Vuelta a Astúries, ambdós triomfs aconseguits per Xavier Tondo, i una altra etapa a la Vuelta a Castilla y León, a càrrec de Carles Torrent L’any seguent feu de mànager de l’equip sota la denominació de Massi

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, a setze anys ingressà a l’Arsenal londinenc Debutà al primer equip el 25 de setembre de 2007 i quatre mesos després fou cedit a la Real Sociedad la resta de la temporada Jugà a l’Arsenal 16 partits en tres temporades 2007-10 Fou traspassat a l’Atlético de Madrid 2010-11, cedit a l’Sporting de Braga 2011-12, i, a l’agost del 2012, fitxà per l’Hércules Ha estat internacional i campió d’Europa sub-17

Cinturó negre tercer dan de taekwondo, competí representant el CD Taekwondo Fran Martín del Prat de Llobregat Es proclamà campió de la Copa d’Europa 1993 Participà en tres ocasions en els Campionats del Món Formà part de la selecció espanyola i de les seleccions catalana i gallega Exercí d’entrenador a l’Escola de Taekwondo de Sant Boi de Lluçanès Fou autor del cd-rom d’aprenentatge del taekwondo Mi maestro virtual

Fou membre del Club Natació Reus Ploms, el RCE Espanyola, el Futbol Club Barcelona i la JA Barcelona El 1964 guanyà el Campionat d’Espanya juvenil i posteriorment fou dos cops campió de Catalunya 1965, 1967

Ingressà en el juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Súria Extrem esquerre, quan jugava a l’Atlètic Catalunya, filial del Barça, debutà amb el primer equip blaugrana a mitjan temporada 1968-69 La temporada següent, 1969-70, jugà amb l’altre filial, el Comtal, i després passà al Rayo Vallecano, on jugà diverses temporades Posteriorment jugà amb el Manresa 1974-76 i el Girona 1976-78

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Format al planter del FC Barcelona, ingressà al primer equip la temporada 1975-76 La següent campanya fou cedit al Màlaga, però retornà al Barça 1977-79, amb el qual disputà 82 partits i marcà 13 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 i la Recopa 1979 Fou traspassat a l’Espanyol, amb el qual actuà tres temporades 1979-82, i posteriorment jugà al Valladolid 1982-84, on fou campió de la Copa de la Lliga 1984, i el Farense portuguès 1984-89 En retirar-se, dirigí aquest equip durant gairebé deu anys i altres equips de Portugal i el Marroc Fou una vegada internacional absolut amb la selecció espanyola