Resultats de la cerca

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

Deixeble d’Abraham Bloemaert, sojornà a Itàlia 1643-47, al servei del cardenal Pamphili futur papa Innocenci X De tornada 1647, s’establí a Utrecht, on fou delegat del gremi de pintors 1649 Pintor convencional de ruïnes italianitzants, excellí com a retratista i, sobretot, per les seves natures mortes Entre els seus deixebles destaquen Nicholaes Berchem, Melchior d’Hondecoeter i, sobretot, el seu fill, Jan Weenix Amsterdam 1640 — 1719, creadors de la gran natura morta decorativa de l’època, amb fons de cel i de paisatge

Exposà amb el grup vorticista abans de la Primera Guerra Mundial Posteriorment fou successivament influït per l’obra de FLéger, pel cubisme i també per GDe Chirico i els surrealistes Conreà gairebé sempre els temes mariners, amb una gran precisió de detalls Senyals 1942 Tate Gallery, Londres

Residí uns quants anys a Itàlia, on rebé la influència dels manieristes, d’Il Caravaggio i dels venecians Tornà a França, i fou nomenat professor de l’Académie Royal de Peinture treballà per a la cort per a Lluís XIII, Maria de Mèdici, Richelieu, etc i, principalment, per a l’Església Són nombrosos els quadres conservats de tema religiós, amb un colorit molt viu i ric i d’un moviment molt accentuat, propis d’un temperament apassionat Jesús i els doctors Musée des Beaux-Arts, Grenoble i El martiri de Sant Mateu Musée des Beaux-Arts, Arràs

Rebesnet de Miquel Rigol Pierola, Anoia 1778 — Piera, Anoia d 1823, un dels herois de la batalla del Bruc Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les colleccions museístiques terrassenques El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa

Estudià a Châlons i a París en el taller de Gleyr Debutà al Salon del 1861 i obtingué premis en els dels anys 1864, 1865 i 1878 Pintà preferentment retrats, natures mortes i quadres religiosos Autoretrat que es trobava al Musée du Luxembourg, Escena de cuina Musée Saint-Denis, Reims i Martiri de Sant Sebastià Musée du Louvre Féu també nombrosos aiguaforts

Fou deixeble de JAWatteau El 1729 anà a Portugal, on aviat tingué un gran èxit Fou nomenat pintor de la cort i membre de l’Acadèmia de Pintura de Lisboa Allí transmeté la influència del seu mestre Pintà nombrosos quadres per al palau del duc de Cadaval

Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós

Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…

A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa