Resultats de la cerca

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

Corresponsal de guerra en el període de les conflagracions balcàniques 1912-13, escriví novelles històriques, riques d’erudició i evocadores del Romanticisme i del patriotisme grec El vell de Morea , sobre la figura de Kolokotronis, i El fill de Psilorita 1958, evocació de Venizelos Excellí, sobretot, com a autor teatral, amb notables drames socials i històrics, i com a director d’escena i fundador i d’una companyia que donà un impuls decisiu a la renovació de l’art escènica a Grècia

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000

Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808

Fill i hereu de Francesc II de Montcada i de Montcada Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III 1647-52 i cap de l’exèrcit per recuperar el Principat de l’ocupació francesa El 1642 li fou confiscat el vescomtat d’Illa, però li fou retornat poc després Membre del consell de regència de Carles II Autor de Discurso militar Propónense algunos inconvenientes de la milicia València, 1653 i, amb pseudònim, d’un tractat De la oración Madrid, 1655 deixà algunes obres històriques inèdites

Es doctorà en filosofia i lletres i es llicencià en dret Catedràtic d’història a Sevilla 1930-35 i a Madrid des del 1935 i membre de l’Academia de la Historia 1953, fou diputat a corts 1935-36 per Sevilla Autor d’obres històriques amb especial atenció als temes polítics, com La revolución portuguesa 1941-44, Zarismo y bolchevismo 1948, etc, s’ha interessat per Catalunya amb l’obra en tres volums Cambó 1952-69 i amb El drama de Mosén Cinto 1954

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho