Resultats de la cerca

President del Reial Club Tennis Barcelona des del novembre del 2008 Inicià un procés de canvi en què impulsà la limitació del mandat dels presidents a vuit anys i augmentà el protagonisme dels socis Formà part de l’equip organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director de màrqueting També fou director general del Circuit de Catalunya de Montmeló 1992-95 El 2009 organitzà el Global Sports Forum celebrat a Barcelona

Membre fundador de la Federació Catalana de Golf Fou secretari del Club de Golf el Prat i ostentà diversos càrrecs a la federació catalana, entre els quals destaquen el d’assessor jurídic i el de secretari general 1968-85 Fou nomenat president d’honor l’any 1988 Participà en l’organització de la Copa del Món disputada al Club de Campo de Madrid, fet que impulsà la pràctica del golf a tota la península

El 2001 formà part del grup fundador del Club Ciclista Martorelles, que presidí Sota el seu mandat s’inicià la celebració de la marxa cicloturista Melcior Mauri Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08, de la qual impulsà l’equip de pista de categoria UCI Catalunya Team i la xarxa de centres de bicicleta tot terreny Posteriorment fou coordinador de circuits tancats de ciclisme dins del Pla Estratègic de la Bicicleta

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

Fundat el 1993, nasqué amb l’objectiu de fomentar la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural En l’àmbit dels jocs tradicionals, impulsa estudis sobre el patrimoni etnològic i lúdic de Catalunya Collabora amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC en l’organització d’un postgrau en jocs tradicionals i organitza congressos sobre aquesta temàtica És membre de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana

Membre del Club Femení i d’Esports, impulsà l’atletisme femení a Catalunya amb Rosa i Mercè Castelltort i Maria Morros Fou campiona d’Espanya dels 80 m 1933, 1935 i els 300 m 1933, 1935, i de Catalunya dels 80 m 1935, 1936, 150 m 1933, 300 m 1935, 1936 i 4×100 m 1933, 1935 Millorà els rècords de Catalunya i d’Espanya dels 60 m 1933, els 300 m 1935 i els 4×100 m 1933

L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Comte de Gausa Fou secretari de finances després del motí de Squillace 1766 Impulsà els projectes de colonització, reforma agrària i lliure circulació de grans, l’agilitació de la contribució única 1769, la unificació d’aranzels duaners 1782, els projectes de Cabarrús sobre els vales reales i el Banco de San Carlos, inspirà les lleis de llibertat de comerç amb Amèrica 1778 i fou partidari de la indústria privada enfront de les manufactures reials