Resultats de la cerca
Es mostren 1665 resultats
Júlia
Literatura catalana
Novel·la d’Isabel-Clara Simó publicada el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s XIX L’obra es basa en tres temes diferents la revolució la política, la indústria l’economia i l’amor entre els dos protagonistes Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de l’alcalde…
Rebecca West
Literatura
Pseudònim de Cicily Isabel Fairfield, novel·lista i periodista irlandesa.
Collaboradora en diverses publicacions angleses i nord-americanes, conreà diversos gèneres, sobretot la novella, amb títols com The Return of the Soldier 1918, Harriet Hume 1929, The Harsh Voice 1936, The Fountain Overflows 1957 i The Birds Fall Down 1966
Bernat López i Piquer
Pintura
Pintor.
Fill i alumne de Vicent López Executà tota mena d’obres, però es distingí en els retrats al pastel Acadèmic de mèrit de San Fernando 1825, on fou director d’estudis el 1844, i acadèmic de Sant Carles 1849 Fou professor de pintura d’Isabel II, i pintor de cambra des del 1853 Les seves obres principals són al Museu de Belles Arts de València retrats de Fernando Varela, Vicent López, Els alabarders Díaz i Touran , etc, al Museo del Prado Dona Isabel de Bragança i a la casa de la ciutat de València Isabel II
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
Maria Cristina de les Dues Sicílies
Història
Reina d’Espanya.
Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria…
Hernando del Pulgar
Historiografia
Historiador castellà.
D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat
Elionor d’Aragó
Història
Duquessa de Ferrara.
Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina