Resultats de la cerca

Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc

Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París

Treballà a Marly i als jardins i a la capella Virtuts, Trofeus de l’Església , 1707-10 de Versalles Per a la família Rohan treballà al palau de Saverne 1719-28, al palau episcopal d’Estrasburg 1731 i, a París, als hôtels de Soubise figures de la façana que representen les quatre estacions i de Rohan relleu, per a la porta de les quadres, d' Els cavalls del Sol, 1740, d’efectes pictòrics

Treballà com a topògraf a Londres amb el seu germà Paul S'especialitzà en l’arquitectura de jardins, activitat de la qual queden nombrosos dibuixos per exemple, al British Museum, i es destacà també com a dibuixant i aquarellista El 1768 fou un dels membres fundadors de la Royal Academy de Londres Hi ha obres seves en el Victoria and Albert Museum de Londres i en els de Leeds, Edimburg, Manchester, Nottingham, etc

Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema

Per la seva tradició estudiantil, concentra una extensa oferta universitària Universitat Panthéon-Assas, Campus de Jussieu, biblioteca Sainte-Geneviève, Escola Normal Superior, etc i cultural Theâtre de l’Odéon i Museu de Cluny Té també monuments destacats, com el Panteó i el palau i els jardins de Luxemburg, seu del Senat francès L’origen del topònim es remunta a l’edat mitjana quan el llatí era la llengua acadèmica utilitzada per les escoles universitàries installades a la zona

La construcció és obra de l’arquitecte holandès Jan van Santen Vasanzio, i els jardins foren dissenyats per Domenico Savino Transformada en part als ss XVIII i XIX, el 1902 fou adquirida per l’estat italià i actualment és parc públic de Roma Conté la Galleria Borghese , que posseeix la important collecció d’obres d’art reunida pels prínceps Borghese pintures de Sandro Botticelli, Antonello da Messina, Rafael, Correggio, Ticià, Caravaggio, etc escultures de Bernini, Antonio Canova, etc

És situada a la costa oriental, al fons de la badia de Hangzhou, a l’extrem meridional del Gran Canal És un port molt actiu i un important nucli industrial indústria tèxtil seda, material elèctric i orfebreries El 2011, el Llac de l’Oest d’Hangzhou fou declarat patrimoni de la humanitat, per a preservar els temples, les pagodes, els pavellons i els jardins creats i que han estat font d’inspiració artística des del segle XI