Resultats de la cerca
Es mostren 17484 resultats
Joan Gomis
Literatura catalana
Cronista.
Notari públic de la ciutat de Palma, és autor de l’opuscle Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la seva ciutat de Mallorca 1542 Inèdit, es tracta d’una crònica de l’arribada de l’emperador a Palma i de les festes que es feren en honor seu Hi intercala composicions en versos llatins de poetes mallorquins
Joan Gamissà
Literatura catalana
Notari i poeta.
Vida i obra Documentat a partir de l’any 1472, formà part del Consell de la ciutat de València 1486 i 1490 L’any 1476 fou elegit pare de miserables , i el 1482, notari examinador amb Jordi del Royo el mateix any fou un dels quatre majorals de notaris Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català, A tu m’acost, mare del Creador , considerada una de les millors de les presentades Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Joan Collado
Literatura catalana
Poeta i col·loquier.
També es dedicà a la pintura, predominantment a la decoració d’esglésies Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies i poesies dedicades a la commemoració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Algunes d’aquestes obres són interessants pels jocs retòrics que contenen sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor, el més conegut dels quals és el Colloqui entre els gossos de la portada de Sant…
Joan Cayrol
Literatura catalana
Poeta i rapsode.
Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà
Joan Catany
Literatura catalana
Glosador.
Amb facilitat per a versificar, fou correntment anomenat Catanyet Escriví gloses de caràcter còmic, entre les quals un diàleg, En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’en Cosme , en estrofes de sis versos És autor d’una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca entre els anys 1744 i 1750 escrita ~ 1846, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1744 i següents fins a 1750 de S ↑ Gelabert
Joan Narach
Literatura catalana
Poeta.
Professionalment fou agent d’assegurances Culturalment molt actiu, fou membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Collaborà a diverses publicacions rosselloneses com l’“Almanac Català Rossellonès” i “Tramontane” La seva poesia, que es caracteritza per l’ús d’un llenguatge depurat, es recrea en temes fonamentalment quotidians com la família, la llar i el record, i ha estat objecte de redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa Reuní la seva obra en un únic recull bilingüe català-francès titulat Flors d’hivern 1934
Joan Bala
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII
Joan Abat
Música
Compositor català que, segons J. Pena i H. Anglès, fou actiu durant la segona meitat del segle XVII.
S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos…
Joan Damascè
Música
Teòleg i compositor d’himnes bizantí.
Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes Sembla, però, que aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina