Resultats de la cerca
Es mostren 49473 resultats
la Falç
Publicació periòdica de la Catalunya del Nord, d’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats.
El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a laseva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de laseva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important…
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics…
la Mota
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), situat a la part W del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
Laseva església Sant Martí és d’origen romànic, però molt modificada
la Barceloneta
Vista de la Barceloneta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins el districte de Ciutat Vella, situat a llevant, vora mar, a l’extrem esquerre del port.
És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…
la Quar

Vista del nucli de la Quar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona.
Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada laseva transformació en zona residencial
La Traviata
Música
Òpera, en tres actes, de G.Verdi, amb text de F.M.Piave (basat en La dame aux camélias, d’A.Dumas fill), estrenada a La Fenice de Venècia el 1853 (a Barcelona el 1855, i a Palma, Mallorca, el 1856).
Per primer cop Verdi tractà un assumpte contemporani i donà un èmfasi realista a laseva òpera, una de les més populars del món, considerada la iniciadora d’un canvi estilístic
La Guancha
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife.
A l’W, delimita amb el Lomo de los Chupaderos, i pel S amb els vessants del Teide L’agricultura és la base de laseva economia plàtans, tomàquets, cereals i patates
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina