Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
allau
allau
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència, principalment en llocs de relleu pronunciat.
La seva formació depèn de la quantitat de neu com més neu acumulada més facilitat hi ha que l’allau es produeixi, del tipus de neu la neu compacta i mullada facilita el despreniment, de la inclinació o pendent de la muntanya, de la llisor de la superfície sobre la qual es diposita la neu o del clima i de l’època de l’any L' allau de pols o superficial es produeix a qualsevol època de l’any i afecta solament les capes superficials, mentre que l' allau de fons o mullada es produeix quan hi ha neu humida i l’aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-se tota la capa…
esclop

Esclops
© Corel
Tecnologia
Calçat de fusta fet d’una sola peça emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
baronia de Peguera
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya.
Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló
abelles

Abelles
Botànica
Orquídia mediterrània (família de les orquidàcies), de fulles ovals i flors semblants a una abella, pròpia de llocs calcaris.
enciam boscà
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal , de la família de les compostes,de tija robusta d’uns 60 a 200 cm d’alçària, de fulles ovals o pinnatífides i de capítols de color groc pàl·lid reunits en una llarga panícula.
Creix en vores de camins i en llocs incultes i pedregosos de terra alta
llunetes
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles basals lanceolades, més o menys dividides, de flors grogues en raïm i de fruits siliculosos dídims.
Es fa en roquissars i en llocs incultes, a l’Europa central i meridional
blat bord

Blat bord
Steve Matson (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçada, amb espigues llargues i primes, de fruits amb 2 o 3 arestes divergents.
Viu en llocs secs de la regió mediterrània, sobretot a les vores dels camins
pebre d’aigua

Pebre d’aigua
Bff (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de gust acre, amb fulles lanceolades agudes, amb flors de colors rosadenc o blanc verdós, agrupades en espigues primes, i de fruits nuculars trígons, negres i brillants.
Creix en riberes, a la vora de l’aigua o en llocs molt humits
creixen bord
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, que ateny fins a 100 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovatolanceolats i serrats, i de flors disposades en umbel·les.
Creix en séquies, rases i altres llocs humits d’una gran part d’Europa
ginesta

Ginesta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses.
Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars degradats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina