Resultats de la cerca
Es mostren 1206 resultats
Pietat Fornesa i Alviñà
Flors (1951), de Pietat Fornesa i Alviñà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Es formà a Llotja Barcelona 1932-36, i obtingué el títol de professora de dibuix el 1940, a València, on residia amb el seu marit, el compositor Joaquim Homs Tornà després a Barcelona Entre la seva obra sobresurten mig miler d’obres a l’oli sobre paper, especialment paisatges i natures mortes, amb una gran sensibilitat pel color, que palesen la influència de Hokusai i del fauvisme més pur Conreà també la illustració de llibres
Colley Cibber
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, dramaturg i actor anglès.
Representà i readaptà Shakespeare al famós Drury Lane de Londres i escriví diverses comèdies Love's Last Shift ‘El darrer truc de l’amor’, 1696, The Careless Husband ‘El marit descurós’, 1705, etc Poeta mediocre, bé que rebé grans honors, fou satiritzat per Pope en la Dunciad És autor de la notable obra autobiogràfica The Apology for the Life of Colley Cibber , Comedian ‘Apologia de la vida de Colley Cibber, comediant’, 1740
Guillema I de Pallars Sobirà
Història
Comtessa de Pallars Sobirà (1199-1229).
Filla i hereva del comte Bernat II, governà de primer sota la tutela de la seva àvia, la comtessa Guillema Fou casada primerament amb Guillem d’Erill Guillem III de Pallars Sobirà i, entre el 1210 i el 1216, amb el vescomte Roger II de Coserans que era un Comenge Per tal com no tingué fills, vengué el comtat al seu marit Roger I de Pallars Sobirà i es retirà al monestir de Vallbona
Ermengarda
Història
Comtessa de Cerdanya.
Muller abans del 967 del comte Oliba Cabreta Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà 988 a Montecassino Governà aleshores juntament amb els fills Bernat , Guifré i Oliba , àdhuc després d’enviduar, el 990 A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort
Castell de Santa Pau (Santa Pau)
Art romànic
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…
gelosesca
Literatura
Gènere líric trobadoresc; té relació amb el personatge de la malmaridada, que escarneix el marit gelós.
gelós
Literatura
En la poesia trobadoresca, marit engelosit per l’amor entre la seva muller i el trobador.
Sempre és escarnit i sovint enganyat, com al Castia gilós, de Ramon Vidal de Besalú
príncep consort
Dret civil
El marit de la reina o de la princesa quan és la titular de la corona.
Filemó
Mitologia
Pastor frigi, marit de Baucis; ambdós són protagonistes d’un episodi de les Metamorfosis, d’Ovidi.
Demanaren la gràcia d’acabar plegats llur vida, per la qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus i foren posats per sempre l’un al costat de l’altra
vidu | vídua
Dret civil
Història del dret català
Estat civil en què incideix una persona vàlidament casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.
El dret civil català acostumava a deixar a mans dels particulars l’existència i l’entitat dels drets de la vídua, que normalment es traduïen en un ampli dret d’usdefruit a favor de la vídua pactat en capitulacions matrimonials o establert pel marit en el seu testament A voltes la llei estableix determinats beneficis a favor de la vídua, anomenats també drets viduals, que són principalment la tenuta, l’any de plor i la quarta vidual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina