Resultats de la cerca

Situada a la cara nord del massís del Port del Comte, des de la muntanya de l’Arp 1830 m fins a Prat Llong 2150 m, fou inaugurada el 1978 Té 30 km de circuits nòrdics i 7 km de recorreguts amb raquetes de neu

Fou fundat el 1963 Té seccions d’alta muntanya, espeleologia, escalada, esquí, bicicleta de muntanya, barranquisme i càmping Organitzà expedicions als Andes del Perú 1989, Bolívia 1992 i l’Argentina Aconcagua, 1997, al massís de Pamir Tadjikistan, 1991 i al Cho Oyu 8201 m, Himàlaia, 2000

Ocupa una superfície de 3733 km², que inclou el massís Olímpic , les zones costaneres del Pacífic i els boscos temperats humits L’any 1909 fou declarat monument nacional el 1938, parc nacional el 1976, reserva de la biosfera, i el 1981, patrimoni de la humanitat per la UNESCO

Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que…

Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter massís del Gra de Fajol, 2 862 m alt coll de coma de l’Orri puig de Pastuira, 2 708 m i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç

La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó

En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps

Neix al massís volcànic, al S del país, i desguassa al golf d’Hondures, a la mar de les Antilles, prop de la frontera d’Hondures 400 km Els darrers 200 km són navegables El seu curs superior duu el nom de Río Grande El Chiquimula n'és l’afluent principal

És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro

La màxima altitud és la de Snøhetta 2 286 m