Resultats de la cerca
Es mostren 2244 resultats
peravallès | peravallesa
Persona que habita a la terra baixa (per oposició a muntanyès).
gralla de bec groc
Gralla de bec groc
© Mathias Bigge
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de gairebé 40 cm, de plomatge negre, potes vermelles i bec groc.
És sociable i habita als Pirineus, als Alps, als Apenins i a les muntanyes altes de Iugoslàvia i de Grècia
Tay
Riu
Riu d’Escòcia (190 km).
Neix a les muntanyes Grampianes, passa per Perth i desguassa en estuari a la mar del Nord, prop de Dundee
salsufragi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges primes de fins a 20 cm, de fulles linears, de flors blanquinoses i de fruits en càpsula.
Creix en penyes, a les muntanyes del sud d’Europa En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta
Stif
Ciutat
Capital de la wilāya de Stif, Algèria.
És situada en una rica comarca agrícola, al N de les muntanyes de Hodna Mercat de bestiar i de productes del camp
Yonne
Riu
Riu de França, afluent del Sena per l’esquerra (295 km).
Neix a les muntanyes de Morvan, i rep les aigües del Cure i de l’Armançon desemboca al Sena prop de Montereau
parnàs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids, els adults del qual tenen les ales semitransparents, blanques o groguenques, amb taques vermelles o negres, les antenes amb l’extrem distal dilatat i ample, i l’extrem de l’abdomen de les femelles proveït d’una bossa còrnia.
Habiten a les muntanyes altes Les espècies Pmnemosyne i Papollo apollo són comunes als Països Catalans, entre 1 000 i 2 500 m
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
eriçó
Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
llucareta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té els costats del coll i el clatell grisenc, les ales negrenques amb franges verdes i la resta del cos d’un groc verdós.
Habita a les muntanyes més altes de l’Europa central i meridional és comuna al Pirineu català, i és rara a les Balears