Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Guillem V de Nassau-Orange.
Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840
Gregorio García de la Cuesta y Fernández de Celis
Història
Militar
Militar castellà.
Fou capità general de les Balears l’any 1798 i en 1810-11 Fou regidor perpetu de Madrid i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca i de la Cantàbrica La seva actuació a Extremadura durant la guerra contra Napoleó 1808-09 fou molt discutida, i es defensà amb un Manifiesto publicat a Palma el 1811
Hippolyte Flandrin
Pintura
Pintor romàntic francès.
Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi
Carles I de Romania

Carles I. de Romania
© Fototeca.cat
Història
Rei de Romania (1881-1914).
Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats
Florian-Alexandre-Joseph Walewski
Història
Política
Polític i diplomàtic francès d’origen polonès.
Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes
Armand Emmanuel Du Plessis de Richelieu
Història
Política
Polític francès.
Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821
Johann Philipp von Stadion
Història
Polític austríac.
Comte de Stadion Actuà com a ambaixador a Suècia 1787, Londres 1790-93, Berlín 1801 i Rússia 1803 i 1813 Ministre d’afers estrangers 1806-09, davant l’actitud espanyola enfront de Napoleó 1808 i en connivència amb l’arxiduc Carles declarà la guerra a França 1809 Després de la derrota de Wagram i de la pau de Schönbrunn fou substituït per Metternich
Joaquim Navarro i Sangran
Història
Militar
Militar.
Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX
Frederic Camp i Llopis
Historiografia
Dret
Advocat i historiador.
Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941
Melchiorre Cesarotti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític, erudit i poeta italià.
Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina