Resultats de la cerca

D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets…

Fou capità general de les Balears l’any 1798 i en 1810-11 Fou regidor perpetu de Madrid i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca i de la Cantàbrica La seva actuació a Extremadura durant la guerra contra Napoleó 1808-09 fou molt discutida, i es defensà amb un Manifiesto publicat a Palma el 1811

Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi

Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats

Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Comte de Stadion Actuà com a ambaixador a Suècia 1787, Londres 1790-93, Berlín 1801 i Rússia 1803 i 1813 Ministre d’afers estrangers 1806-09, davant l’actitud espanyola enfront de Napoleó 1808 i en connivència amb l’arxiduc Carles declarà la guerra a França 1809 Després de la derrota de Wagram i de la pau de Schönbrunn fou substituït per Metternich

Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX

Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941

Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó