Resultats de la cerca

Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver

A onze anys ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà al Barça B 1999-2002 i algun partit amb el primer equip, i posteriorment formà part del Tenerife, l’Algesires, l’Almeria i el Pontevedra, i retornà de nou a Catalunya la temporada 2009-10 fitxat pel Sabadell Actuant de defensa, ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció espanyola i el 1999 es proclamà campió del món sub-20

L’Audiència Nacional sentencia que la indemnització a Felipe Benjumea, expresident d'Abengoa, s’ajusta a llei Benjumea rebé el 2015 més d'onze milions d'euros poc abans que l'empresa demanés preconcurs de creditors Abengoa, dedicada a les energies alternatives, tingué un gran creixement des de finals del 2008, però la seva gran dependència dels crèdits va portar a un gran endeutament i grans pèrdues més de 7000 milions el 2016

Les Nacions Unides reclamen en un informe que el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, se sotmeti a una investigació per esclarir l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi La relatora especial del cas, Agnes Callamard, anuncia que el descobriment d’uns enregistraments al consolat d’Istanbul incriminarien el príncep hereu i demana que se suspengui el judici a porta tancada contra onze acusats per a cinc dels quals es demana la pena de mort

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Perseguit pels nazis, no pogué publicar res fins després de la Segona Guerra Mundial El seu estil narratiu, amb domini de les tècniques surrealistes, duu dels fets a l’irreal, com en Interview mit dem Tode ‘Interviu amb la mort’, 1948, sèrie d’onze narracions crispants transcorregudes a Hamburg el 1943 En Spirale ‘Espirals’, 1956 domina l’horror davant el passat propi També escriví Der jüngere Bruder ‘El germà més jove’, 1958

Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus

Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de pentatló 1954 i un…

Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons

Practicà el golf al Club de Golf Sant Cugat i al Club de Golf Llavaneres i, el 1971, fou un dels impulsors del Club de Golf Vallromanes Fou president d’aquest club durant onze anys 1975-85 Posteriorment fou president de la Federació Catalana de Golf 1984-95, promocionà la pràctica del golf en l’àmbit infantil i juvenil El Campionat interclubs boys-girls de Catalunya porta el seu nom, així com un torneig social del CG Vallromanes