Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
Áron Tamási
Literatura
Escriptor hongarès.
De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial
Rafael Griera i Calderón

Rafael Griera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial
Joaquim Pujol i Grau

Joaquim Pujol i Grau
© Pujol Grau 2012
Art
Artista plàstic.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
flou
Fotografia
Filtre difusor que elimina una gran part dels contrasts i difumina el conjunt de la imatge.
És molt emprat en la fotografia de retrats, puix que elimina imperfeccions de la cara, arrugues, etc, i en paisatges, per tal de produir la sensació de boira baixa És format per un disc de cristall òptic amb un seguit de cercles concèntrics formant una espècie de malla, de manera que s’originen dues imatges, una de nítida i una altra de difuminada, que se sobreposen Hom pot obtenir còpies sobre paper acoblant el disc a l’objectiu de l’ampliadora, cosa que permet d’aconseguir l’efecte del flou a partir d’un negatiu normal
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Léonard Fujita
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’origen japonès.
Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca
Bernard Buffet
Pintura
Pintor francès.
A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies…
Bartomeu Lluís Ferrà i Juan
Pintura
Comunicació
Pintor, crític d’art i publicista.
Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Hi exposà, i també a Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a “Correo de Mallorca”, “El Día”, “La Nostra Terra”, etc, signades sovint Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa…
Guillaume Degouve de Nuncques
Pintura
Pintor d’origen francès, naturalitzat belga.
Format a l’acadèmia d’Elsene, més tard fou deixeble de Jan Toorop Es relacionà amb el grup literari simbolista Jeune Belgique esdevingué cunyat de Verhaeren Fou membre del Cercle dels XX 1884-93 i de la Libre Esthétique des del 1893 Treballà a Catalunya i a Mallorca 1900-02 els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola pollencina La seva exposició del gener del 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò Treballà a Holanda 1914-18
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina