Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
barranc de Barcedana
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, afluent de la Noguera Pallaresa per l’esquerra.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies Gavet de la Conca i desemboca al pantà de Terradets de Llimiana
Záncara
Riu
Riu del centre de la península Ibèrica, afluent de la capçalera del Guadiana (220 km).
Neix als Altos de Cabrejas, a la província de Conca, rega la Manxa i desguassa al Guadiana al pantà de Mulateros
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…
Cúber
Antic llogaret
Possessió i antic lloc del municipi d’Escorca (Mallorca).
Al límit amb el de Bunyola, a la serra de Tramuntana, al pla de Cúber , depressió parallela a la direcció de la serralada SW-NE, entre la serra de Cúber 1 000 m alt, al nord i a l’oest la qual el separa de la conca de son Torrella, el puig de l’Ofre, al sud-oest, la serra de la Rateta, al sud, el morro de Cúber 960 m alt, a l’est, i el coll des Xoriguer que comunica aquest pla amb el d’Almallutx, al nord-oest La coma de son Torrella i el pla de Cúber formen la capçalera del torrent d’Almandrà, el qual travessa l’alineació muntanyosa vers el sud-est entre la serra de la Rateta i el morro de…
Nansa
Riu
Riu del vessant cantàbric de la península Ibèrica (46 km).
Neix a Peña Labra, forma el pantà de La Cahila i corre, encaixat, fins a la desembocadura, on forma la ria de Tinamenor
Boix
Poble
Poble (397 m alt.) del municipi d’Ivars de Noguera (fins el 1964 del de Tragó de Noguera), a la Noguera, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Una part de les seves terres han estat inundades pel pantà de Santa Anna Havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Poblet
Temirtau
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Karaganda, al Kazakhstan.
Situada a la riba del pantà de Samarcanda, té indústria siderúrgica, foneries i fàbriques de cautxú sintètic Fins l’any 1945 fou anomenada Samarkandskij
la Cluella
Història
Antiga quadra del municipi de Tiurana (Noguera), a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.
L’església havia depès de la parròquia de la Torre de Rialb Ha restat sota les aigües del pantà de Rialb des del 1999
Limia
Riu
Riu de Galícia i de Portugal (108 km).
Neix a la Serra de San Mamede, i desemboca a l’Atlàntic per Viana do Castelo Hi ha un important pantà a As Conchas
Alcorisa
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, situada al peu de la serra de Molinos, drenat pel Guadalopillo i l’Alchoza.
Mercat comarcal d’una àrea agrícola cereals, oli, vi, arbres fruiters al terme hi ha el pantà de Gallipuén, dedicat al regadiu Petites indústries farinera, de sabó, bòbiles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina