Resultats de la cerca
Es mostren 2283 resultats
roda de Barlow
Electrònica i informàtica
Aparell, ideat el 1828 per Peter Barlow, que demostrà el principi de funcionament de les màquines elèctriques i constituí un dels primers tipus elementals de motor elèctric.
Consta d’un disc conductor, generalment de coure, que pot girar lliurement al voltant del seu eix, disposat horitzontalment El disc és submergit parcialment en un dipòsit de mercuri, i hom disposa perpendicularment a les seves cares un camp magnètic Si hom connecta els dos pols d’un generador de corrent continu al mercuri i a l’eix de la roda, aquesta pren un moviment de rotació, i, inversament, si hom fa girar la roda, entre l’eix i el mercuri és generada una tensió contínua
Sainte-Chapelle

Interior de la capella superior de la Sainte-Chapelle
Justin Kern (CC BY-NC-ND 2.0)
Capella
Capella reial bastida per Lluís IX el Sant entre el 1241 i el 1248 al pati del seu palau de l’Illa de França (actualment el pati del Palais de Justice de París) per conservar-hi les relíquies de la Passió.
Consta de dues capelles superposades, d’una sola nau, i fou parcialment restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc Concebuda com un grandiós i acolorit reliquiari de vidre, l’ambient superior i més important és illuminat per uns impressionants vitralls del segle XIII que ocupen tota la superfície del mur, el qual es comprimeix en exigus contraforts de sosteniment de la volta La façana, amb una gran rosassa del segle XV, és precedida d’un pòrtic per a la capella inferior i d’una llotja per a la superior
Calcedònia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la costa del Bòsfor, davant Bizanci, actualment englobada dins la gran Istanbul.
Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa segle V aC Al segle II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al segle VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
Sant Adrià de Besòs declara bé cultural d’interès local les tres xemeneies de la tèrmica
El ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs aprova amb els vots de tots els grups menys el PP, que se n’absté, declarar bé cultural d’interès local l’estructura de les torres i l’edifici de la sala de turbines de la tèrmica per impedir que el seu propietari, ENDESA, les pugui enderrocar El 2011 la tèrmica va entrar en desús i ENDESA en va iniciar l’enderroc al novembre del 2012, que va ser aturat parcialment per entitats ciutadanes i per l’Ajuntament
Jordi Cuixart surt de la presó en aplicació de l’article 100.2
Jordi Cuixart és el primer pres polític condemnat en el judici de l’1 d’octubre a sortir de la presó en aplicació de l’article 1002 del reglament penitenciari, que preveu un règim semiobert fora dels centres penitenciaris Els dies següents la resta dels presos polítics es reincorporen parcialment a les seves activitats habituals El dia 14 d març, amb la declaració de l’estat d’alarma del govern espanyol i les mesures de confinament per la COVID-19, s’interromp l’aplicació de l’article 1002
S’inaugura la variant de la N-340 a Santa Margarida i els Monjos
El ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, inaugura la variant de la carretera N-340 a Santa Margarida i els Monjos La N-340 és una de les vies de Catalunya que causen més collapses en la circulació, problema que es resoldrà parcialment amb aquesta variant i amb les ja inaugurades a Vilafranca del Penedès i el Vendrell A més, s’està construint la variant a Torredembarra-Altafulla Els propers mesos començaran les obres de les variants de Cervelló i Tarragona, i n’hi ha d’altres que són en fase d’estudi o licitació
normand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua d’oïl.
Estès pel nord-oest de França, en època de la conquesta normanda de la Gran Bretanya s XI fou portat a l’illa, on adoptà la denominació d'anglonormand Algunes característiques del normand, conservades parcialment fins avui, són l’ús de - e i - ei en lloc de - oi , l’ús de - o - o - u - per - ou -, - eu -, el manteniment de la pronunciació velar de c i g davant a , el manteniment de l’aspirada inicial, l’ús de - om , - on en la primera persona del plural en lloc de - ons
nereida
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les filles de Nereu.
Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el segle V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina