Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Jofre de Rocabertí i de Fenollet
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VI).
Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual …
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i…
concili III de Constantinoble
Sisè concili ecumènic (680-681), convocat per l’emperador ConstantíIV Pogonat.
Hi participaren també els legats del papa Agató Hi fou condemnada la doctrina del monotelisme una voluntat en Crist El patriarca de Constantinoble, Sergi 610-638, propagador de la doctrina, i el papa Honori 625-638, que l’havia acceptada, hi foren anatematitzats El papa Lleó II aprovà després el concili i els anatemes Per tal de completar l’obra dels concilis V i VI, que no redactaren cànons disciplinaris, es reuní un concili, el 692, conegut amb el nom de Πενθέκτη en llatí Quinisextum , però més generalment és designat amb el nom de concili in Trullo, per tal com se celebrà a la…
Enrique Ochoa
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Enrique Estévez Ochoa.
Acadèmic a Mallorca i a Màlaga Passà per Sevilla i per Madrid, on portà una vida bohèmia i compartí un estudi amb Lluís Bagaria Residí també a París 1914, Bilbao i Barcelona, on s’establí vers el 1918, hi exposà i s’uní a la pintora Carme Osés Treballà al Brasil i a l’Uruguai Fou premiat a la Biennal de Venècia, a l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma i al Salón de Otoño de Madrid 1968-69 S'installà a Mallorca, i féu murals a Son Galceran sobre el tema del Romancero Gitano del seu amic García Lorca 1950 El 1975 diversos artistes participaren en una exposició collectiva a…
Aeròdrom Josep Civit
Esports aeris
Antic aeròdrom privat, també conegut com Camp d’Aviació Magraners, i que era situat a l’actual barri de Magraners de Lleida.
L’activitat aeronàutica començà el 1911 de la mà del que seria el Reial Aeri Club de Lleida, que hi dugué a terme les primeres pràctiques aèries Propietat de Josep Civit, fou el segon aeròdrom civil que s’installà a Catalunya El 1929 el Reial Aeri Club de Lleida traslladà les seves activitats a l’Aeròdrom d’Alfés, any que també fou inaugurat oficialment l’Aeròdrom Civit El 1933 l’Aeroclub de Lleida hi organitzà una exhibició acrobàtica en què participaren diversos avions de caça El 1950 s’hi inaugurà l’Escola de Pilotatge, que el 1955 es traslladà al Camp d’Alfés El 1957, Josep…
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor i poeta francès.
Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin  Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise  A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…
Campionat del Món de Tir
Esports de tir
Competició internacional de tir esportiu.
La modalitat de tir absolut, que inclou proves de tir de precisió, tir al plat i blanc mòbil, es disputà per primera vegada a Lió França l’any 1897 Organitzat per la Federació Internacional de Tir Esportiu i disputat cada quatre anys des del 1952, la 48a edició tingué lloc a Mollet del Vallès al juliol del 1998 Les proves es disputaren al Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vallès, a excepció de les de 300 m, que s’efectuaren a Saragossa Hi participaren 100 països i la Xina fou el que guanyà més medalles, dotze d’or, deu de plata i quatre de bronze D’altra banda, el Campionat del…
Stuttgart
Ciutat
 
						Capital del land de Baden-Württemberg, Alemanya. 
Port fluvial a l’esquerra del Neckar, que en la seva expansió s’ha annexat Bad Cannstatt, a l’altra banda del riu Nus ferroviari important, s’ha desenvolupat com a gran centre industrial indústries mecàniques, de l’automòbil Mercedes, d’aparells de precisió, òptiques, d’instruments musicals, indústria tèxtil, química, del tabac i refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Documentada des del 1229, fou ciutat 1286, seu dels comtes de Württemberg s XIV i capital del ducat s XVI Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva molts restaurats, l’Altes…
Tarifa
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, al centre de l’estret de Gibraltar.
Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado 1340…
Xóvar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra (penya de la Bellota, 958 m alt.; coll d’Eslida, 668 m; pic de Tarraguian, 766 m; la Nevera, 855 m), al N, i l’alt del Senyor (580 m alt.), al S, damunt la vall del Palància.
Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar  el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina