Resultats de la cerca

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat…

Es formà a les categories inferiors de l’Ajax d’Amsterdam i, a partir dels catorze anys, del FC Barcelona Després de jugar dues temporades amb el Barcelona B 1992-94 a segona divisió, ingressà al primer equip el 1994 Es mantingué en el Barça fins al final de la campanya següent 1995-96, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya 1994, disputà 41 partits de Lliga i marcà 11 gols L’agost del 1996 fitxà pel Manchester United L’any 1999 fou cedit al Celta, retornà al Manchester i posteriorment jugà tres temporades amb el Deportivo Alavés 2000-03 La temporada 2003-04 jugà amb l’…

S’inicià a les categories inferiors del FC Barcelona –fou un dels estendards de la Lleva del Mini –, on es proclamà campió d’Espanya juvenil 1994 La temporada 1994-95 jugà amb el Barcelona B i al final d’aquella temporada debutà amb el primer equip, amb el qual es mantingué fins a l’edició 1998-99 i coincidí amb el seu germà Òscar Actuava d’interior esquerre, disputà 152 partits i marcà 14 gols Fou dues vegades campió de Lliga 1998, 1999 i Copa del Rei 1997, 1998, una de la Recopa 1997, una de la Supercopa d’Europa 1997 i una de la Supercopa d’Espanya 1996 Fitxà per l’Espanyol…

Defensa esquerre format al Reial Club Deportiu Espanyol, fou cedit al Terrassa Futbol Club 1958-61 i el Centre d’Esports Sabadell 1962, malgrat que debutà a primera divisió el 5 de novembre de 1961 amb l’equip espanyolista Incorporat al primer equip de l’Espanyol 1962-70, jugà 171 partits de la Lliga Després fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu 1970-73, a la segona divisió, però tan sols disputà una trentena de partits a causa d’una lesió Finalitzà la seva carrera a l’Artiguense, la temporada 1973-74

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

S’inicià en l’arbitratge la temporada 1972-73 i a partir del 1976 fins a la seva retirada el 1999 dirigí partits de la màxima categoria estatal Arbitrà 11 partits de Play off final i dues finals de la Copa del Rei Internacional des del 1981, dirigí la final del Campionat d’Europa del 1997, disputada a Barcelona Ha continuat lligat al món arbitral com a responsable màxim de l’àrea d’àrbitres de la Federación Española de Baloncesto FEB L’any 2010 fou nomenat membre de la Comissió Tècnica de la FIBA

Fou un dels quatre collegiats catalans que dirigiren partits la primera edició de la Lliga, la temporada 1928-29 Arbitrà a primera divisió des de l’esmentada temporada fins a l’edició 1944-45, exceptuant el període de la Guerra Civil Combinà les seves actuacions a la màxima categoria dirigint partits de segona divisió i del Campionat de Catalunya, en el qual ja participà des del començament de la dècada dels vint Considerat un dels millors àrbitres de la seva època, fou designat per a arbitrar la final de Copa del 1943

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Davanter format al planter de la Real Sociedad, jugà al primer equip l’any 1964 També jugà al Real Oviedo i al Real Madrid, on debutà a primera divisió al gener del 1968 Fou fitxat pel Centre d’Esports Sabadell la temporada 1970-71, on jugà 26 partits i marcà 9 gols Posteriorment jugà al Sevilla 1971-72 i al RCD Espanyol 1972-74 En aquest últim marcà 15 gols en 39 partits Posteriorment jugà a l’Sporting de Gijón i a l’Ensidesa d’Avilés Fou internacional universitari en dotze ocasions