Resultats de la cerca
Es mostren 1940 resultats
Antoni Gelabert i Massot
Pintura
Pintor.
Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi
catenària rígida
Tecnologia
Transports
Carril que substitueix la línia aèria de subministrament del corrent de tracció en alguns models de ferrocarrils elèctrics i tramvies.
La seva disposició és tal que resta en tots els seus punts al mateix nivell sobre la via La captació del corrent es realitza mitjançant un patí de contacte collocat al sostre del tren, anàlogament als pantògrafs convencionals
labirintodonts
Paleontologia
Nom sense significació taxonòmica per referir-se a aquells amfibis extingits que presenten una disposició de l’esmalt dentari en forma de laberint.
S'inclouen dins l’ordre dels antracosaures Anthracosauria del Carbonífer i del Triàsic i l’ordre dels temnospòndils Temnospondyli Aquest darrer ordre patí una clara regressió al Triàsic, tot i que algunes famílies persistiren fins el Juràssic i Cretaci
madrassa
Entitats culturals i cíviques
Als països islàmics, escola d’ensenyament religiós, adscrita generalment a una mesquita i institucionalitzada des del segle X; el seu paper de focus cultural (la Niẓāmyya a Bagdad, al-Azhar al Caire) ha estat substituït pel de les universitats.
Arquitectònicament, és un edifici estructurat en un pla cruciforme amb dependències disposades entorn d’un pati central o una sala cupulada Són notables les madrasses de Hasan, al Caire segle XIV, i la de Bū'Ināniyya, a Fes 1355
monestir

Monestir de Sant Pere de Rodes
Sergio Morchon (CC BY-NC-ND 2.0)
Religió
Edifici on viuen els monjos o les monges.
El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…
Marc Torra Sayó
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter, s’inicià al Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà a l’OK Lliga a setze anys El Futbol Club Barcelona el fitxà el 2002, però el cedí al Club Hoquei Lloret, on jugà fins el 2006 Forma part del Club Patí Vic 2006-10, i el 2010 s’incorporà al FC Barcelona L’any 2015 fitxà pel Benfica portuguès, equip amb el qual guanyà la Lliga 2016, la Copa portuguesa 2016 i la Copa d’Europa 2016, i el 2016 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Catalana 2016, 2017 i de la Copa d'Europa 2017 En el seu palmarès també hi ha dues…
Francesc Gil
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586
aftartodocetisme
Cristianisme
Doctrina formulada al s VI per Julià, bisbe d’Halicarnàs.
Era una variant del monofisisme i afirmava que el cos de Jesucrist era per natural incorruptible, impassible i immortal i que, si patí realment, fou per un acte lliure de la seva voluntat Fou combatut per Sever, patriarca també monofisita d’Antioquia
Sant Pau d’Albocàsser
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), al SW de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau
necròpolis de la cala de Sant Vicent
Prehistòria
Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, del terme de Pollença (Mallorca), corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon mil·lenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.
Començades a estudiar el 1856 Martorell i Penya, foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic WI Hemp 1927, que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina