Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Erwin Wilhelm Müller
Física
Físic alemany, naturalitzat nord-americà el 1962.
Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76
Erich Auerbach
Historiografia
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Historiador de la literatura i romanista alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval
Willem Johan Kolff

Willem Kolff
© The New Netherland Institute
Medicina
Metge neerlandès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938 Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940 Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a collaborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956 Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina cardiopulmonar i…
Emmy Noether
Matemàtiques
Matemàtica alemanya.
Filla del matemàtic Max Noether, fou professora a Erlangen, a Göttingen i finalment a Princeton EUA Féu importants aportacions a l’àlgebra abstracta, recollides a Nicht-Kommutative Algebra ‘Àlgebra no commutativa’, 1933
Raymond Rocklin
Escultura
Escultor nord-americà.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Temple de Filadèlfia, i en 1943-44 formà part del cos de senyalitzacions de l’exèrcit Posteriorment estudià art en diverses institucions i es graduà en belles arts el 1952 La seva obra, estilísticament, s’adscriu en l’ expressionisme abstracte , però dins una línia poètica Formalment, l’ús de làmines de llautó i coure li permet de crear efectes de profunditat en les formes abstractes A banda, fou molt actiu com a galerista a Nova York, i exercí la docència durant més de 25 anys a la Universitat de Nova York
Helen Brooke Taussig
Metgessa nord-americana.
És coneguda pels seus treballs de cirurgia cardíaca Amb Blalock, ideà un mètode de tractament de la tetralogia de Fallot, conegut com a operació de Blalock-Taussig
Roberta Knie
Música
Soprano nord-americana.
Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…
antracita
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més antic per la seva edat geològica i el més ric en carboni (del 90 al 97%).
Amorfa, d’aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular És de color negre o gris de ferro, de superfícies irisades i opaca, i té una lluïssor vítria amb tendència metàllica Crema bé, sense fum i amb flama curta, però li cal corrent d’aire perquè conté molt poques substàncies volàtils El seu poder calorífic pot sobrepassar les 8 000 calories, motiu pel qual és emprada com a combustible Els principals països productors són la Gran Bretanya Galles, RFA i els EUA Pennsilvània
Stanley B. Prusiner
Medicina
Bioquímic i neuròleg nord-americà.
Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997
John Robert Schrieffer
Física
Físic nord-americà.
Després de graduar-se a la Universitat de Chicago 1957, es doctorà per la Universitat d’Illinois 1959, on fou professor fins el 1962, i successivament també a les universitats de Pennsilvània 1962-69, Cornell 1969-75, Santa Barbara, Califòrnia 1975-91 i Forida Feu aportacions sobre magnetisme i especialment sobre superconductivitat, camp en el qual establí la teoria BCS, juntament amb John Bardeen i Leon Cooper, amb els quals compartí el premi Nobel de física el 1972 Publicà, entre molts altres treballs, Theory of Superconductivity 1964
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina