Resultats de la cerca

D’aquesta església situada a l’actual caseria de Saverneda i avui dia dedicada a la Immaculada, tan sols ens ha pervingut una notícia que prova que ja existia en època romànica En la visita feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Montenartró, els anys 1314-15, Sant Just de ça Verneda fou una de les esglésies parroquials inspeccionades La quadra de Saverneda, l’any 1381, figurava com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs

L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet

Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa

La caseria de Rins de Vilarrué, situada sota la serra d’Urmella, havia estat una antiga quadra La primera menció documental que s’ha localitzat és al capbreu dels delmes que la canònica de Roda posseïa a Castillo de Sos, datat vers l’any 1068, en el qual s’esmenta el vilar de Rensi L’església de Sant Andreu, que era la capella de l’antic casal fortificat que hi hagué a l’indret, és avui en ruïnes i conserva una pica baptismal de tradició romànica

N'eren exempts els majors de 60 anys i a vegades segons privilegis, costums o convenis, alguns aloers i senyors de quadra si l’expedició durava més d’un dia, el baró havia d’atendre al forniment de queviures per a la host Quan l’expedició era de menys d’un dia de durada rebia el nom de cavalcada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall que hagués estat fet presoner en l’expedició, però no la d’indemnitzar pels morts o ferits

El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït, aprofitant els…

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Pertangué al marquesat de Camarasa Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit al de Camarasa El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’ Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià

Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc

Ermita desapareguda que possiblement cal situar vora l’Ombriu de Sant Simó Segons la llegenda, aquesta capella commemorava la capitulació de Fraga el dia de la festivitat de sant Simó i sant Judes, ço és, el 28 d’octubre de 1149 quatre dies després que Lleida Sembla que centrà un antic domini dels comtes de Pallars que passà després als templers 1174, 1190 Segons J Salarrullana, la casa ermita de sant Simó passà finalment en poder dels frares hospitalers 1317, per extinció d’aquell orde, i constituí una quadra dins el terme de Fraga

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers